Vitruvius, M. L. Vitrvuio Pollione De architectura : traducto di Latino in Vulgare dal vero exemplare con le figure a li soi loci con mirado ordine insignito co la sua tabula alphabetica per la quale potrai facilmente trouare la moltitudine de li vocabuli a li soi loci con summa diligentia expositi & enucleati mai piu da niuno altro fin al presente facto ad immensa vtilitate di ciascuno studioso

Table of contents

< >
[191.] ***De la fírmítate de lí edífícíí, & loro fundamentí. Capí. X.
[192.] ***Marco Vítruuío Pollíone líbro ſeptímo de le expolítíone de lí edífícíj.
[193.] ***Dela ruderatíone. # Capí. Prímo.
[194.] ***De la maceratíone de la calce da perfícere le opere albaríe, & tectoríe. # Cap. II.
[195.] ***De la díſpoſítíone de le camere, & trullíſſatíone, & tectoría oꝑa. # Capí. III.
[196.] ***De le polítíone ín lí humídí locí. # Capí. IIII.
[197.] ***De leratíone de le pícture fíende ín lí edífícíí. # Capí. V.
[198.] ***De íl marmore a chemodo el ſe díſpone a le opere de le tectoríe polítione de lí paríetí. # Capí. VI.
[199.] ***De lí colorí, & prímamẽte del ochra. # Capí. VII.
[200.] ***De le ratíone del mínío. # Cap. VIII.
[201.] ***De la tẽperatura del mínío. # Cap. IX.
[202.] ***Delí colorí qualíſí fano conarte. # Cap. # X.
[203.] ***Dele tẽperatíone del ceruleo. # Cap. # XI.
[204.] ***In qual modo ſe facía la ceruſa, & la erugíne, & ſandaraca. # Ca. # XII.
[205.] ***In qual modo ſí facía lo oſtro detuttí lí factítíj colorí excellẽtíſſímo. # Cap. # XIII.
[206.] ***Delí purpureí colorí. # Cap. # XIIII.
[207.] ***Dele ínuentíone de le aque. # Cap. # prímo.
[208.] ***De laqua de le pluuíe. # Capí. # II.
[209.] ***Dele aque calíde, & le loro uírtute, quale ſí attraheno da díuerſí metallí, & de uaríj fontí, & fíumí, & lací la loro natura. # Cap. # III.
[210.] ***Dela ꝓpríeta de alcuní locí, & fontí, ꝗ̃lí ſí trouano dí mírãda oꝑatíõe. # Ca.# IIII.
[211.] ***De lí experímentí de le aque. # Capí. # V.
[212.] ***De le ꝑductíone, & líbramẽtí de le aque, & ínſtrumẽtí ad taleuſo. # Cap. # VI.
[213.] ***In quantí modí ſí conduceno le aque. # Cap. # VII.
[214.] ***Marco Vítruuio Pollíone Líbro nono, ín lo quale deſcríue le ra-tíone de le coſe Gnomoníce, & de lí Horologíj.
[215.] ***Inuentíone de Platone da men ſurare lí campí. # Capí. # prímo.
[216.] ***De la norma emendata ínuentíone de Píthagora da la deforma-tíone del trígono hortogonío. # Cap. # II.
[217.] Cin qual modo la portíone del argento míſta con lo auro ín la íntegra opera ſe poſſa deprehendere & díſcernere. # Cap. # III.
[218.] ***Dele Gnomoníce ratíone da lí radíj del ſole trouate per lumbra & al mondo, & anche a lí planetí. # Cap. # IIII.
[219.] ***Del corſo del Sole per lí duodecí ſígní. # Cap. # V.
[220.] ***Delí ſíderí qualí ſono dal Zodíaco al ſeptẽtríone. # Cap. # VI.
< >
page |< < (32) of 273 > >|
    <echo version="1.0RC">
      <text xml:lang="it" type="free">
        <div xml:id="echoid-div162" type="section" level="1" n="158">
          <pb o="32" file="0111" n="111" rhead="QVARTO"/>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s2168" xml:space="preserve">CMarco Vítruuío Pollíone Líbro quarto, nel quale ſí tracta de le opere
              <lb/>
            doríce, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2169" xml:space="preserve">corínthíe colonne con proportíone facte.</s>
            <s xml:id="echoid-s2170" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s2171" xml:space="preserve">AOme ío haueeſſe anímaduertíto o Imperatore moltí de Archítectura lí
              <lb/>
            preceptí, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2172" xml:space="preserve">uolumí de lí cõmentaríj, nõ ordínatí, ma ínceptí come par
              <lb/>
            tícule errabũde hauerle laſſate, ho pẽſato prímamẽte dígna & </s>
            <s xml:id="echoid-s2173" xml:space="preserve">utílíſſí
              <lb/>
            ma coſa perducere lo corpo de la díſcíplína a la perfecta ordínatíõe. </s>
            <s xml:id="echoid-s2174" xml:space="preserve">Et
              <lb/>
            le preſcrípte qualíta ín cíaſcuní uolumí de queſte ſíngulare generatío
              <lb/>
            ne explícare. </s>
            <s xml:id="echoid-s2175" xml:space="preserve">Et perho o Ceſare ín lo prímo uolume ad te del offícío de
              <lb/>
            eſſo, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2176" xml:space="preserve">con quale coſe bíſogna eſſer erudíto lo Archítecto ho expoſíto. </s>
            <s xml:id="echoid-s2177" xml:space="preserve">In lo ſecon-
              <lb/>
            do de le copíe de la matería, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2178" xml:space="preserve">de quale coſe lí edífícíí ſí cõſtítuíſleno ho díſputato.
              <lb/>
            </s>
            <s xml:id="echoid-s2179" xml:space="preserve">Ma nel tertío de le díſpoſítíone de le ſacre Ede, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2180" xml:space="preserve">de la uaríeta de leloro generatíõe,
              <lb/>
            & </s>
            <s xml:id="echoid-s2181" xml:space="preserve">quale & </s>
            <s xml:id="echoid-s2182" xml:space="preserve">quãte ſpecíe habbíano, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2183" xml:space="preserve">de eſſe quale ſíano le Díſtríbutíone ín cíaſcune
              <lb/>
            generatíone, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2184" xml:space="preserve">de le tre generatíone, quale haueſleno le ſubtílíſſíme quătítate con
              <lb/>
            le proportíone de lí modulí, de
              <lb/>
              <figure xlink:label="fig-0111-01" xlink:href="fig-0111-01a" number="45">
                <variables xml:id="echoid-variables26" xml:space="preserve">c@d@b a@e f</variables>
              </figure>
            la loníca generatíone lí modí te
              <lb/>
            ho ínſegnato. </s>
            <s xml:id="echoid-s2185" xml:space="preserve">Adeſſo ín queſto
              <lb/>
            uolume de le Doríce & </s>
            <s xml:id="echoid-s2186" xml:space="preserve">Corín-
              <lb/>
            thíe, et de ogní ínſtítutíõe ío dí-
              <lb/>
            ro, et de le loro dífferẽtíe et pro-
              <lb/>
            príetate explícaro.</s>
            <s xml:id="echoid-s2187" xml:space="preserve"/>
          </p>
        </div>
        <div xml:id="echoid-div164" type="section" level="1" n="159">
          <head xml:id="echoid-head163" xml:space="preserve">C De le tre generatíone de co-
            <lb/>
          lonne, et loro orígine, et ínuen-
            <lb/>
          tíone. # Capí. # prímo.</head>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s2188" xml:space="preserve">LE colonne Corín-
              <lb/>
            thíe, excepto lí ca
              <lb/>
            pítellí, hãno ogní
              <lb/>
            ſímmetríe come le
              <lb/>
            loníce. </s>
            <s xml:id="echoid-s2189" xml:space="preserve">Ma le altí-
              <lb/>
            tudíne de lí capítel
              <lb/>
            lí quelle ſí fano per la rata parte
              <lb/>
            píu excelſe et píu ſubtíle, pche
              <lb/>
            la altítudíne del Ioníco capítel-
              <lb/>
            lo ela terza ꝑte de la groſſezza
              <lb/>
            de la colonna. </s>
            <s xml:id="echoid-s2190" xml:space="preserve">Ma lí Corínthíí
              <lb/>
            capítellí ſí fano de tutta la grof-
              <lb/>
            ſezza del ſcapo. </s>
            <s xml:id="echoid-s2191" xml:space="preserve">Aduncha ꝑche
              <lb/>
            le due parte de la groſſezza de
              <lb/>
            le colonne ſí adíungeno a fare lí
              <lb/>
            capítellí de lí corínthíí, fano per
              <lb/>
            la celſítate la loro ſpecíe píu gra
              <lb/>
            cíle. </s>
            <s xml:id="echoid-s2192" xml:space="preserve">Lí altrí mẽbrí, qualí ſopra
              <lb/>
            le colonne ſe ímponeno, aut da
              <lb/>
            le Doríce ſímmetríe, o uero dalí
              <lb/>
            lonící coſtumí ín le </s>
          </p>
        </div>
      </text>
    </echo>