Vitruvius, M. L. Vitrvuio Pollione De architectura : traducto di Latino in Vulgare dal vero exemplare con le figure a li soi loci con mirado ordine insignito co la sua tabula alphabetica per la quale potrai facilmente trouare la moltitudine de li vocabuli a li soi loci con summa diligentia expositi & enucleati mai piu da niuno altro fin al presente facto ad immensa vtilitate di ciascuno studioso

Table of contents

< >
[141.] CDe lí fondamentí de le mure, & conſtítutíone de le torre. Capí. V.
[142.] CDele díuíſíone de le opere, quale ſono íntra le mure, & de la loro díſpoſí-tíone, acío lí nocíuí flatí de lí uentí ſíano uítatí. Capí. VI.
[143.] ***Dela electíone de lí locí ꝑ ſítuare leſacre Ede íntro & de fora de la Cíta. # Cap. # VII.
[144.] ***Marco Vítruuío Pollione de Archítectura Líbro ſecõ do.
[145.] ***De la uíta de lí prímí homíní, & príncípíj de la humanítate, & ínítíj del Archítectura, & ſoí augumentí. # Cap. prímo.
[146.] ***De lí príncípíj de le coſe ſecõdo le opíníone de lí phíloſophí. # Cap. # II.
[147.] ***Dele generatíone de lí quadrílaterí. # Capí. # III.
[148.] ***De la arena ín ꝗ̃l modo eſſa ſía elígẽda ꝑ la oꝑatíone de allígarla cõ la calce. # Ca. # IIII.
[149.] ***De quale píetre ſí de fare la calce. # Cap. # V.
[150.] ***De la poluere puteolana. # Capí. # VI.
[151.] ***De le lapídícíne, feu doue ſí cauano lí ſaſſí. # Cap. # VII.
[152.] ***Dele generatíõe de le ſtructure, & de le loro qualítate, modí, & locí. Cap. VIII.
[153.] ***De le groſſezze de lí murí, & de lí edífícíj, & de quadrellí. # Capí. # IX.
[154.] ***Del modo de taglíare la matería, ſeu arborí de legnamí. # Cap. # IX.
[155.] ***De la Abíete ſupernate, & ínfernate cõ la deſcrí-ptíone del Apenníno. # Capí. # X.
[156.] ***Marco Vítruuío Pollíone de Archítectura líbro tertío.
[157.] *** De le cínque ſpecíe de le Ede. # Capí. # II.
[158.] ***De le fundatíone de le colonne, & de le loro membrí, & ornato, & epíſtílíj, & zophorí, & corone. # Capí. # III.
[159.] C De le tre generatíone de co-lonne, et loro orígine, et ínuen-tíone. # Capí. # prímo.
[160.] ***De lí ornamentí de le colonne, & loro orígíne. # Capi. II.
[161.] ***Dela ratíone Doríca. # Capí. III.
[162.] ***De la ínteríore díſtríbutíone de le celle, & díl pronao. # Capí IIII.
[163.] ***De le conſtítutíone de le Ede ſecondo le regíone. # Capí. V.
[164.] ***De la ratíone de lí hoſtíj, & porte, & antípagmẽtí de le ſacre Ede. # Cap. VI.
[165.] ***De le thuſculaníce ratíone de le ſacre Ede. # Capí. VII.
[166.] ***De la ordín atíone de lí altarí de lí Deí. # Capí. VIII.
[167.] ***Marco Vítruuío Pollíone líbro quínto. nel quale ſe deſcríue de lí publící locí la loro díſpoſítíone.
[168.] ***Dela conſtítutíone del foro. # Capí. prímo.
[169.] ***Dele conſtítutíone de le Baſílíce.
[170.] ***Dele ordínatíone del erarío, & de la carcere, & de la curía. # Capí. II.
< >
page |< < of 273 > >|
    <echo version="1.0RC">
      <text xml:lang="it" type="free">
        <div xml:id="echoid-div183" type="section" level="1" n="172">
          <p>
            <s xml:id="echoid-s2936" xml:space="preserve">
              <pb file="0144" n="144" rhead="LIBRO"/>
            qualí grecamẽte φ{θό} γγι ſono díctí, ín cíaſcaduna generatíone ſono. </s>
            <s xml:id="echoid-s2937" xml:space="preserve">xyííj. </s>
            <s xml:id="echoid-s2938" xml:space="preserve">de lí qualí
              <lb/>
            octo ſono ín tre generatíone perpetuí & </s>
            <s xml:id="echoid-s2939" xml:space="preserve">ſtantí, lí altrí decí quãdo cõmunamente ſí
              <lb/>
            modulano ſono uagãtí. </s>
            <s xml:id="echoid-s2940" xml:space="preserve">Ma lí ſtantí ſono quellí lí qualí íntralí mobílí ínterpoſítí cõ
              <lb/>
            teneno la coníunctíone del Tetrachordo. </s>
            <s xml:id="echoid-s2941" xml:space="preserve">Et da le dífferentíe de le generatíone ín le
              <lb/>
            ſue fíne ſono permanentí. </s>
            <s xml:id="echoid-s2942" xml:space="preserve">Ma coſí ſe appellano, Proſlambanomenos, Hípatehípa-
              <lb/>
            ton, Hípatemeſon, Meſe, Neteſínẽmenon, Parameſe, Netedíezeugmenon, Netehí
              <lb/>
            perboleon. </s>
            <s xml:id="echoid-s2943" xml:space="preserve">Ma lí mobílí ſono qualí ín lo Tetrachordo íntra lí ímmotí díſpoſítí ín le
              <lb/>
            generatíone, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2944" xml:space="preserve">locí mutano lí locí. </s>
            <s xml:id="echoid-s2945" xml:space="preserve">Ma hãno queſtí uocabulí, Parhípatehípaton,
              <lb/>
            Lícanoſhípatõ, Parhípatemeſon, Lícanoſmeſon, Tríteſínẽmenõ, Paraneteſínẽme-
              <lb/>
            non, Trítedíezeugmenon, Paranetedíezeugmenõ, Trítehíperbolcon, Paranetehí-
              <lb/>
            perboleon. </s>
            <s xml:id="echoid-s2946" xml:space="preserve">Ma quellí phthõgí che ſe moueno receueno altre uírtute. </s>
            <s xml:id="echoid-s2947" xml:space="preserve">Per che hanno
              <lb/>
            lí ínteruallí & </s>
            <s xml:id="echoid-s2948" xml:space="preserve">le díſtantíe creſcente. </s>
            <s xml:id="echoid-s2949" xml:space="preserve">Et coſí Parhípate, quale ín la harmonía e díſtãte
              <lb/>
            da Hípate uno Díeſís, ín lo mutato chromate ha uno hemítonío. </s>
            <s xml:id="echoid-s2950" xml:space="preserve">Ma mutata ín el
              <lb/>
            Díatono ha quello tono, íl quale ín la harmonía ſí díce Lícanos da Hípatchípaton
              <lb/>
            díſta uno Hemítonío. </s>
            <s xml:id="echoid-s2951" xml:space="preserve">Ma ttanſlato ín la Chroma ꝓgrede duí hemítoníj, ín lo Día
              <lb/>
            tono díſta da Hípatehípaton tre hemítoníj, coſí decí ſonítí ín le generatíõe ꝑ la trãſ-
              <lb/>
            latíone fanno tríplícata la uaríctate de le modulatíone. </s>
            <s xml:id="echoid-s2952" xml:space="preserve">Ma lí Tetrachordí ſono cín-
              <lb/>
            que. </s>
            <s xml:id="echoid-s2953" xml:space="preserve">Lo prímo e grauíſſimo quale ín greco ſe díce Hípaton. </s>
            <s xml:id="echoid-s2954" xml:space="preserve">Il ſecondo medíano ꝗ̃le
              <lb/>
            e appellato Meſon. </s>
            <s xml:id="echoid-s2955" xml:space="preserve">Il terzo coníuncto quale ſi domanda Sínëmenon. </s>
            <s xml:id="echoid-s2956" xml:space="preserve">Il quarto díſ-
              <lb/>
            íuncto fu nomínato Díezeugemenon. </s>
            <s xml:id="echoid-s2957" xml:space="preserve">Il quínto che e acutíſſímo ín greco fu dícto
              <lb/>
            Híperboleon. </s>
            <s xml:id="echoid-s2958" xml:space="preserve">Lí concentí qualí la natura del homo po cõmodulare, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2959" xml:space="preserve">grecamente
              <lb/>
            Símphoníe ſí dícono, ſono ſeí. </s>
            <s xml:id="echoid-s2960" xml:space="preserve">Díateſſaron, Díapente, Díapaſon, Díateſſaron con
              <lb/>
            Díapaſon, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2961" xml:space="preserve">íl Díapaſon cõ íl Díapente, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2962" xml:space="preserve">Díſdíapaſon. </s>
            <s xml:id="echoid-s2963" xml:space="preserve">Et per queſto lí nomí dal
              <lb/>
            numero hãno receputo, che quando la uoce ſera ſtata ín una fínítíone de ſonítí, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2964" xml:space="preserve">da
              <lb/>
            eſſa fínítíone flectendoſí ſe ſera mutata & </s>
            <s xml:id="echoid-s2965" xml:space="preserve">peruenuta ín la quarta termínatíone ſe ap
              <lb/>
            pellara Díateſſaron. </s>
            <s xml:id="echoid-s2966" xml:space="preserve">In la quínta Díapẽte, ín la octaua Díapaſon, ín la octaua & </s>
            <s xml:id="echoid-s2967" xml:space="preserve">dí
              <lb/>
            mídía Díapaſon & </s>
            <s xml:id="echoid-s2968" xml:space="preserve">Díateſſarõ, ín la nona & </s>
            <s xml:id="echoid-s2969" xml:space="preserve">dímídía Díapaſon & </s>
            <s xml:id="echoid-s2970" xml:space="preserve">Díapente, ín la ꝗn
              <lb/>
            tadecíma íl Díſdíapaſon. </s>
            <s xml:id="echoid-s2971" xml:space="preserve">per che nõ íntra duí ínteruallí quãdo íl ſoníto dele chorde,
              <lb/>
            o uero de la uoce ſera facto íl canto, ne ín la terza, aut ſexta, aut ſeptíma pono eſſer
              <lb/>
            facte le conſonantíe. </s>
            <s xml:id="echoid-s2972" xml:space="preserve">Ma (ſí come e ſcrípto dí ſopra) íl Díateſſaron, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2973" xml:space="preserve">íl Díapente
              <lb/>
            conueníentí per ordíne al Díſdíapaſon, queſte hanno da la natura de la congruente
              <lb/>
            uoce le fínítíone. </s>
            <s xml:id="echoid-s2974" xml:space="preserve">Eteſſi concentí procreano da la cõíunctíone de lí ſonítí, qualí gre-
              <lb/>
            camente φ{θό} γγι ſono díctí.</s>
            <s xml:id="echoid-s2975" xml:space="preserve"/>
          </p>
        </div>
        <div xml:id="echoid-div184" type="section" level="1" n="173">
          <head xml:id="echoid-head177" xml:space="preserve">***Dela collocatíone de lí uaſí ín lo Theatro. # Capí. V.</head>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s2976" xml:space="preserve">DOſí da le predícte índagatíone con le mathematíce ratíone ſí fanno lí
              <lb/>
            metallící uaſí per la ratíone de la magnítudíne del theatro. </s>
            <s xml:id="echoid-s2977" xml:space="preserve">Et eſſí coſí
              <lb/>
            ſíano fabrícatí, che quãdo ſíano tocatí, poſſano fare íl ſoníto íntra eſſí
              <lb/>
            del díateſſarõ, díapente, per ordíne al díſdíapaſon. </s>
            <s xml:id="echoid-s2978" xml:space="preserve">Dopoí íntra le ſedíe
              <lb/>
            del theatro ín le cõſtítuíte celle cõ muſícale ratíone íuí ſíano collocatí,
              <lb/>
            talmente che non tangano alcuno paríete. </s>
            <s xml:id="echoid-s2979" xml:space="preserve">Etda círca habíano íl loco
              <lb/>
            uacuo, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2980" xml:space="preserve">íl ſpacío dal ſummo capo, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2981" xml:space="preserve">ſíeno poſítí ín uerſí. </s>
            <s xml:id="echoid-s2982" xml:space="preserve">Et habíano ín la parte
              <lb/>
            quale ríſguarda a la ſcena lí ſuppoſítí cuneí, non mancho altí de mezo pede. </s>
            <s xml:id="echoid-s2983" xml:space="preserve">Et con
              <lb/>
            tra eſſe celle ſíano laſſate le aperture a lí cubílí de lí ínferíorí gradí, longe pedí doí,
              <lb/>
            alte mezo pede. </s>
            <s xml:id="echoid-s2984" xml:space="preserve">Ma le deſígnatíone dí eſſe celle ín lí qualí locí ſe conſtítuírano, </s>
          </p>
        </div>
      </text>
    </echo>