Vitruvius, M. L. Vitrvuio Pollione De architectura : traducto di Latino in Vulgare dal vero exemplare con le figure a li soi loci con mirado ordine insignito co la sua tabula alphabetica per la quale potrai facilmente trouare la moltitudine de li vocabuli a li soi loci con summa diligentia expositi & enucleati mai piu da niuno altro fin al presente facto ad immensa vtilitate di ciascuno studioso

Table of contents

< >
[201.] ***De la tẽperatura del mínío. # Cap. IX.
[202.] ***Delí colorí qualíſí fano conarte. # Cap. # X.
[203.] ***Dele tẽperatíone del ceruleo. # Cap. # XI.
[204.] ***In qual modo ſe facía la ceruſa, & la erugíne, & ſandaraca. # Ca. # XII.
[205.] ***In qual modo ſí facía lo oſtro detuttí lí factítíj colorí excellẽtíſſímo. # Cap. # XIII.
[206.] ***Delí purpureí colorí. # Cap. # XIIII.
[207.] ***Dele ínuentíone de le aque. # Cap. # prímo.
[208.] ***De laqua de le pluuíe. # Capí. # II.
[209.] ***Dele aque calíde, & le loro uírtute, quale ſí attraheno da díuerſí metallí, & de uaríj fontí, & fíumí, & lací la loro natura. # Cap. # III.
[210.] ***Dela ꝓpríeta de alcuní locí, & fontí, ꝗ̃lí ſí trouano dí mírãda oꝑatíõe. # Ca.# IIII.
[211.] ***De lí experímentí de le aque. # Capí. # V.
[212.] ***De le ꝑductíone, & líbramẽtí de le aque, & ínſtrumẽtí ad taleuſo. # Cap. # VI.
[213.] ***In quantí modí ſí conduceno le aque. # Cap. # VII.
[214.] ***Marco Vítruuio Pollíone Líbro nono, ín lo quale deſcríue le ra-tíone de le coſe Gnomoníce, & de lí Horologíj.
[215.] ***Inuentíone de Platone da men ſurare lí campí. # Capí. # prímo.
[216.] ***De la norma emendata ínuentíone de Píthagora da la deforma-tíone del trígono hortogonío. # Cap. # II.
[217.] Cin qual modo la portíone del argento míſta con lo auro ín la íntegra opera ſe poſſa deprehendere & díſcernere. # Cap. # III.
[218.] ***Dele Gnomoníce ratíone da lí radíj del ſole trouate per lumbra & al mondo, & anche a lí planetí. # Cap. # IIII.
[219.] ***Del corſo del Sole per lí duodecí ſígní. # Cap. # V.
[220.] ***Delí ſíderí qualí ſono dal Zodíaco al ſeptẽtríone. # Cap. # VI.
[221.] ***De lí ſíderí quali ſono dal Zodíaco al mezo dí. # Cap. # VII.
[222.] ***De le ratíone de lí horologíj, & umbre de lí gnomoní al tẽpo equínoctíale, ín Roma, et ín alcuní altrí locí. # Capí. # VIII.
[223.] ***De la ratíone, & uſo de lí Horologíj, & de la loro ínuentíone, & qualí ſíano ſtatí lí ínuentorí. # Cap. # IX.
[224.] ***Marco Vítruuío Pollíone de le machíne líbro Decímo.
[225.] ***Dela machína che coſa ſía, & de la leí dífferentía dal organo, de la orígíne & neceſſítate. # Cap. # prímo.
[226.] ***Dele tractoríe machínatíone de le ſacre Ede, & publíce oꝑe. # Cap. # II.
[227.] ***De díuerſe appellatíone de ma- chíne, & con qual ratíone ſe erígeno. # Cap. # III.
[228.] ***Deuna machína ſímíle a la ſuperíore, a la quale lí colloſſícoterí píu ſecuramente ſe pono cõmettere, ímutata ſolamẽte la ſucula ín tímpano. # Cap. # IIII.
[229.] ***Deuna altra generatíone de tractoría machína. Capí. V.
[230.] ***Vna íngeníoſa ratíone de Cteſíphonte ad conducere lí grauí onerí. # Cap. # VI.
< >
page |< < of 273 > >|
    <echo version="1.0RC">
      <text xml:lang="it" type="free">
        <div xml:id="echoid-div221" type="section" level="1" n="209">
          <p>
            <s xml:id="echoid-s4870" xml:space="preserve">
              <pb file="0204" n="204" rhead="LIBRO"/>
            ſopra dí ſeíl ſale congelato. </s>
            <s xml:id="echoid-s4871" xml:space="preserve">Ma ſono anchora & </s>
            <s xml:id="echoid-s4872" xml:space="preserve">ín píu altrí locí & </s>
            <s xml:id="echoid-s4873" xml:space="preserve">fontí, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4874" xml:space="preserve">flumíní
              <lb/>
            & </s>
            <s xml:id="echoid-s4875" xml:space="preserve">lachí, qualí percurrendo per le ſalſe fodíne per neceſſarío e che peruengano ſalſí.
              <lb/>
            </s>
            <s xml:id="echoid-s4876" xml:space="preserve">Ma alcuní altrí ꝑ le píngue uene de la terra ꝓfluẽtí, unctí de oleo erũpeno, ſí come e
              <lb/>
            del ſole (íl ꝗ̃l e oppído de Cílícía) íl fíume cħ ſí díce Líparís, í lo ꝗ̃l ꝗ̃llí che nodano,
              <lb/>
            aut ſí lauano, da eſſa aꝗ̃ ſe ungeno. </s>
            <s xml:id="echoid-s4877" xml:space="preserve">Símílmẽte e íl laco dí Ethíopía, ꝗ̃le effíce unctí
              <lb/>
            lí homíní, ꝗ̃lí ín eſſo hauerano nodato. </s>
            <s xml:id="echoid-s4878" xml:space="preserve">Et ín Indía e uno fonte, quale al cíelo ſereno
              <lb/>
            emítte fora una magna moltítudíne de oleo. </s>
            <s xml:id="echoid-s4879" xml:space="preserve">In Carthagíne e uno fonte ín lo quale
              <lb/>
            noda dí ſopra lo oleo cõ lo odore, ſí come dí ſcobe, cítríno, del ꝗ̃l oleo anchora ſí ſole
              <lb/>
            no ungere le pecore. </s>
            <s xml:id="echoid-s4880" xml:space="preserve">In Zazíntho, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4881" xml:space="preserve">círca Dírachío, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4882" xml:space="preserve">Apollonía ſono fontí, qualí
              <lb/>
            uomítano cõ laꝗ̃ magna moltítudíne dí pegola. </s>
            <s xml:id="echoid-s4883" xml:space="preserve">In Babílonía glíe uno laco de ãplíſſí
              <lb/>
            ma magnítudíne, íl qual Límneaſphaltís ſí appella, ſopra ha íl natãte líꝗdo bítumí-
              <lb/>
            ne, cõ íl ꝗ̃le bítumíne & </s>
            <s xml:id="echoid-s4884" xml:space="preserve">latere teſtaceo habíãdo ſtrutto íl muro Semíramís círcũdo
              <lb/>
            Babílonía. </s>
            <s xml:id="echoid-s4885" xml:space="preserve">Itẽ loppe ín Síría & </s>
            <s xml:id="echoid-s4886" xml:space="preserve">Arabía ſono lací de lí Numídí de ímẽſa magnítudí-
              <lb/>
            ne, ꝗ̃lí emítteno fora maſſíme mole dí bítumíne, ꝗ̃le dírípeno ꝗllí chí glí habítano a
              <lb/>
            círca. </s>
            <s xml:id="echoid-s4887" xml:space="preserve">ma q̃ſta coſa nõ e mírãda, ꝑ che íuí ſono ſpeſſe le lapídicíne díl duro bítumíne. </s>
            <s xml:id="echoid-s4888" xml:space="preserve">
              <lb/>
            Qñ adũ cha la forza de laꝗ̃ ꝑ la bítumínoſa terra erũpe cõ ſí extrahe, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4889" xml:space="preserve">qñ ſía uſcíta
              <lb/>
            fora la terra ſe díſcerne, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4890" xml:space="preserve">coſí reíjce da ſí íl bítumíne. </s>
            <s xml:id="echoid-s4891" xml:space="preserve">Et anchora e ín Cappadocía ín
              <lb/>
            lo uíagío ꝗ̃l e ítra Mazaca & </s>
            <s xml:id="echoid-s4892" xml:space="preserve">Tuana uno laco amplo, ín lo ꝗ̃l laco ꝗ̃lla ꝑte, o uero de
              <lb/>
            cãna, o uero dí altra generatíõe ſe íuí ſcra demíſſa, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4893" xml:space="preserve">íl gíorno ſequẽte ſera extracta,
              <lb/>
            quella ꝑte che ſera extracta ſí trouera lapídea, ma ꝗ̃lla parte che ſera remaſta fora del
              <lb/>
            aqua ꝑmane ín la ſua ꝓpríetate. </s>
            <s xml:id="echoid-s4894" xml:space="preserve">Ad ꝗ̃llo medemo modo ín Híerapolí dí Phrígía lí
              <lb/>
            efferue una moltítudíne dí aqua calída, de la ꝗ̃le círca lí hortí, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4895" xml:space="preserve">le uínee índucte le
              <lb/>
            foſſe ſe ítromítte. </s>
            <s xml:id="echoid-s4896" xml:space="preserve">Ma q̃ſta dopoí uno anno ſe effíce cruſta lapídea, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4897" xml:space="preserve">coſí ogní anní
              <lb/>
            da la dextra, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4898" xml:space="preserve">anche da la ſíníſtra ꝑte facíendo lí margíní de terra índucono q̃lla, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4899" xml:space="preserve">
              <lb/>
            effíceno cõ ꝗ̃ſte cruſte le ſepe ín lí cãpí. </s>
            <s xml:id="echoid-s4900" xml:space="preserve">Ma queſto coſí ſe uede naturalmẽte eſſere fa
              <lb/>
            cto, ꝑ che ín eſſí locí & </s>
            <s xml:id="echoid-s4901" xml:space="preserve">ín eſſa terra, ín lí ꝗ̃lí naſce q̃llo ſucco, e ſottopoſta a la natura
              <lb/>
            de ſímíle cõgelatíone. </s>
            <s xml:id="echoid-s4902" xml:space="preserve">Dopoí qñ la forza cõmíſta ríeſce per lí fontí fora dela terra, fu
              <lb/>
            cõſtrícta dal calore del ſole & </s>
            <s xml:id="echoid-s4903" xml:space="preserve">del aere a cõgelarſe, ſí come ſí uede ín le aree de le ſalí-
              <lb/>
            ne. </s>
            <s xml:id="echoid-s4904" xml:space="preserve">Anchora ſono ſontí dal amaro ſucco de la terra exíentí uehemẽte amarí, ſí come
              <lb/>
            ín Põto eíl fíume Hípanís, quale dal orígíne ꝓflue círca míllía. </s>
            <s xml:id="echoid-s4905" xml:space="preserve">xl. </s>
            <s xml:id="echoid-s4906" xml:space="preserve">cõ ſapore dulcíſ-
              <lb/>
            ſímo, dopoí qñ el ꝑuene al loco, quale e dal hoſtío ad míllía. </s>
            <s xml:id="echoid-s4907" xml:space="preserve">clx. </s>
            <s xml:id="echoid-s4908" xml:space="preserve">ſe admíſchía a ꝗ̃llo
              <lb/>
            uno fontícello molto pícolo. </s>
            <s xml:id="echoid-s4909" xml:space="preserve">Queſto qñ ín eſſo ínfluíſſe, alhora fa tãta magnítudí-
              <lb/>
            ne de fíume amara. </s>
            <s xml:id="echoid-s4910" xml:space="preserve">Eꝑ queſto che ꝑ quella generatíõe de terra, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4911" xml:space="preserve">ꝑ le uene, unde ſí
              <lb/>
            fode la ſandaraca, eſſa aqua manãdo ſí ꝑfíce amara. </s>
            <s xml:id="echoid-s4912" xml:space="preserve">Ma queſte coſe cõ díſſímílí ſa-
              <lb/>
            porí da la ꝓpríeta de la terra ſono ꝑfícíte, ſí come anchora ín lí fructí ſí uede. </s>
            <s xml:id="echoid-s4913" xml:space="preserve">Perche
              <lb/>
            ſí le radíce de lí arborí, o uero de le uíte, aut de le altre ſemenze nõ da le ꝓpríeta de la
              <lb/>
            terra capíẽdo íl ſucco mãdaſſeno lí fructí, ſaríano de una generatíõe ín ogní locí, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4914" xml:space="preserve">
              <lb/>
            regíone lí ſaporí de ognuní. </s>
            <s xml:id="echoid-s4915" xml:space="preserve">Ma ſí ſíamo anímaduertítí ín la ínſula dí Leſbon íl uíno
              <lb/>
            protírũ, la malonía catacecaumenẽ, ítẽ ín Lídía Melítõ, Sícílía Mamertíno, Cãpa-
              <lb/>
            nía Falerno, ín Terracína, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4916" xml:space="preserve">ín lí fundí Cecubo, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4917" xml:space="preserve">ín moltí altrí locí de ínnume-
              <lb/>
            rabíle moltítudine le generatíone del uíno, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4918" xml:space="preserve">uírtute eſſere procreate, le quale nõ al-
              <lb/>
            tramente pono eſſere factí, ſe non quando íl terreſtre humore ínfuſo ín le radíce con
              <lb/>
            le ſue propríetate de lí ſaporí, enutríſſe la lígnea matería, per la quale egredíendo a la
              <lb/>
            címa, profunde íl proprío ſapore del loco, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4919" xml:space="preserve">de la generatíone del ſuo fructo. </s>
            <s xml:id="echoid-s4920" xml:space="preserve">Perche
              <lb/>
            ſí la terra ín le generatíone de lí humorí non ſuſſe díffímíle & </s>
            <s xml:id="echoid-s4921" xml:space="preserve">díſparata, non </s>
          </p>
        </div>
      </text>
    </echo>