Vitruvius, M. L. Vitrvuio Pollione De architectura : traducto di Latino in Vulgare dal vero exemplare con le figure a li soi loci con mirado ordine insignito co la sua tabula alphabetica per la quale potrai facilmente trouare la moltitudine de li vocabuli a li soi loci con summa diligentia expositi & enucleati mai piu da niuno altro fin al presente facto ad immensa vtilitate di ciascuno studioso

Page concordance

< >
Scan Original
151 52
152
153 53
154
155 54
156
157 55
158
159 56
160
161 57
162
163 58
164
165 59
166
167 60
168
169 61
170
171 62
172
173 63
174
175 64
176
177 65
178
179 66
180
< >
page |< < (93) of 273 > >|
    <echo version="1.0RC">
      <text xml:lang="it" type="free">
        <div xml:id="echoid-div237" type="section" level="1" n="223">
          <p>
            <s xml:id="echoid-s5835" xml:space="preserve">
              <pb o="93" file="0233" n="233" rhead="NONO"/>
            ſcríptíone del Analẽmate. </s>
            <s xml:id="echoid-s5836" xml:space="preserve">Anchora ſono le ratíone de lí Horologíí da laqua cõquí-
              <lb/>
            ſíte da quellí medemí ſcríptorí. </s>
            <s xml:id="echoid-s5837" xml:space="preserve">Et prímamente da Cteſíbío Aleſſandríno, el quale rí
              <lb/>
            trouo anchora lí ſpírítí naturalí, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5838" xml:space="preserve">le coſe pneumatíce. </s>
            <s xml:id="echoid-s5839" xml:space="preserve">Ma per qual modo q̃lle coſe
              <lb/>
            ſono ſtate exquíſíte, e dígno de cognoſcere a lí ſtudíoſí. </s>
            <s xml:id="echoid-s5840" xml:space="preserve">ímpero che Cteſíbío naque
              <lb/>
            ín Aleſſandría dal patre Barbero. </s>
            <s xml:id="echoid-s5841" xml:space="preserve">Queſto de íngegno & </s>
            <s xml:id="echoid-s5842" xml:space="preserve">grande índuſtría píu che lí
              <lb/>
            altrí excellente, e ſtato dícto de le coſe artífícíoſe delectarſí. </s>
            <s xml:id="echoid-s5843" xml:space="preserve">Perche habíando uoluto
              <lb/>
            che nel apotheca de ſuo patre uno ſpeculo fuſſe apeſo talmente, che quando el ſí de-
              <lb/>
            duceſfe, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5844" xml:space="preserve">ín ſuſo ſí reduceſſe, una línea latẽte traheſſe el peſo, coſí colloco la machí
              <lb/>
            na. </s>
            <s xml:id="echoid-s5845" xml:space="preserve">Fíſſe uno lígneo canale ſotto al trabe, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5846" xml:space="preserve">íuí colloco le trochlee. </s>
            <s xml:id="echoid-s5847" xml:space="preserve">Per íl canale de-
              <lb/>
            duſſe una línea al angulo, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5848" xml:space="preserve">íuí conſtruſſelí tubulí. </s>
            <s xml:id="echoid-s5849" xml:space="preserve">In eſſí una balla de plũbo curo
              <lb/>
            per la línea fuſſe demandata. </s>
            <s xml:id="echoid-s5850" xml:space="preserve">Coſí quando el peſo decurrendo ín le ſtrícture de lí tu-
              <lb/>
            bulí con íl uehemente decurſo el premeſſe la crebrítate del aere, extrudendo al patẽ-
              <lb/>
            te aere per le fauce la frequentía del cíelo per la compreſſíone ſolídata con offenſíone
              <lb/>
            & </s>
            <s xml:id="echoid-s5851" xml:space="preserve">tacto haueua mandato fora la clarítate del ſono.
              <lb/>
            </s>
            <s xml:id="echoid-s5852" xml:space="preserve">Aduncha quando Cteſíbío hebe anímad-
              <lb/>
              <figure xlink:label="fig-0233-01" xlink:href="fig-0233-01a" number="114">
                <variables xml:id="echoid-variables73" xml:space="preserve">a b</variables>
              </figure>
            uertíto lí ſpírítí & </s>
            <s xml:id="echoid-s5853" xml:space="preserve">uoce naſcere dal toccare
              <lb/>
            del aere & </s>
            <s xml:id="echoid-s5854" xml:space="preserve">da le expreſſíone, hauendo uſa-
              <lb/>
            to queſtí príncípíj, eſſo prímo ínſtítuí le hí
              <lb/>
            draulíce machíne. </s>
            <s xml:id="echoid-s5855" xml:space="preserve">Anchora le expreſſío-
              <lb/>
            ne de le aque, lí automatí del porrecto, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5856" xml:space="preserve">le
              <lb/>
            machíne de la rotũdatíõe, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5857" xml:space="preserve">anchora mol-
              <lb/>
            te generatíone de delícíe. </s>
            <s xml:id="echoid-s5858" xml:space="preserve">In queſtí anchora
              <lb/>
            declaro le cõſtructíone de lí Horologíj da
              <lb/>
            laqua. </s>
            <s xml:id="echoid-s5859" xml:space="preserve">Et prímamente conſtítuíte uno cõca
              <lb/>
            uo facto de oro, o uero de gíema perſorata,
              <lb/>
            per che quellí ne ſe fruſtano per el percotere
              <lb/>
            de laqua, ne anche receuano ſorde che le ha
              <lb/>
            bía ad obturare. </s>
            <s xml:id="echoid-s5860" xml:space="preserve">Per che laqua ifluẽdo eꝗ̃l
              <lb/>
            mẽte per quel cõcaue ſubleua lo ſcapho ín
              <lb/>
            uerſo (ꝗ̃le da lí artífící Phellos, o uero tím
              <lb/>
            pano ſí díce) ín el qual collocata la regula,
              <lb/>
            íl uerſatíle tímpano con lí dentículí equalí
              <lb/>
            ſono factí. </s>
            <s xml:id="echoid-s5861" xml:space="preserve">Qualí dentículí ímpellendo luno laltro fano le modíce uerſatíone & </s>
            <s xml:id="echoid-s5862" xml:space="preserve">mo
              <lb/>
            tíone. </s>
            <s xml:id="echoid-s5863" xml:space="preserve">Anchora altre regule & </s>
            <s xml:id="echoid-s5864" xml:space="preserve">altrí tímpaní a quel medemo modo dentatí, qualícon
              <lb/>
            una medema motíone conſtrectí uerſando ſano lí effectí & </s>
            <s xml:id="echoid-s5865" xml:space="preserve">le uaríetate de le motío-
              <lb/>
            ne, ín lí qualí ſe moueno lí pícolí ſígní, ſe uoltano le mete, lí calculí, o uero toní ſe
              <lb/>
            proíjceno, le trombe ſonano, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5866" xml:space="preserve">lí altrí ornamẽtí. </s>
            <s xml:id="echoid-s5867" xml:space="preserve">In queſtí anchora, o uero ín una co
              <lb/>
            lonna, o uero parataſtíca le hore ſe deſcríueno, le quale el pícolo ſígno, qual eſcíe dal
              <lb/>
            ímo con la uírga le ſígnífíca ꝑ tutto el gíorno, le breuítate, o uero creſcẽtíe de le ꝗ̃le,
              <lb/>
            íl mettere, aut leuare uía de lí cuneí conſtrínge ad ſarlí ín cíaſcuní gíorní & </s>
            <s xml:id="echoid-s5868" xml:space="preserve">meſí. </s>
            <s xml:id="echoid-s5869" xml:space="preserve">Le
              <lb/>
            precluſíone de le aque ad temperare, coſí ſono conſtítuíte. </s>
            <s xml:id="echoid-s5870" xml:space="preserve">Se fano due mete, una ſo-
              <lb/>
            lída, laltra cauata al torno, coſí perfecte, che luna ín laltra íntrare, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5871" xml:space="preserve">conueníre poſ-
              <lb/>
            ſa, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5872" xml:space="preserve">per quella medema regula el largare, o uero comprímere de quelle facía lo ín-
              <lb/>
            fluente corſo de laqua ín quellí uaſí o uero uehemente, o uero leue. </s>
            <s xml:id="echoid-s5873" xml:space="preserve">Coſí </s>
          </p>
        </div>
      </text>
    </echo>