Vitruvius
,
M. Vitruvii ... de architectura libri decem, ad Augustum Caesarem accuratiß conscripti: & nunc primum in Germania qua potuit diligentia excusi, atq[ue] hinc inde schematibus non iniucundis exornati
Text
Text Image
Image
XML
Thumbnail overview
Document information
None
Concordance
Notes
Handwritten
Figures
Content
Thumbnails
Table of figures
<
1 - 30
31 - 60
61 - 90
91 - 91
[out of range]
>
<
1 - 30
31 - 60
61 - 90
91 - 91
[out of range]
>
page
|<
<
(221)
of 373
>
>|
<
echo
version
="
1.0RC
">
<
text
xml:lang
="
la
"
type
="
free
">
<
div
xml:id
="
echoid-div246
"
type
="
section
"
level
="
1
"
n
="
189
">
<
p
style
="
it
">
<
s
xml:id
="
echoid-s4571
"
xml:space
="
preserve
">
<
pb
o
="
221
"
file
="
0275
"
n
="
275
"
rhead
="
DE ARCHITEC. LIB. IX.
"/>
Solæquinoctiali tẽpore Ariete Libra{qúe} uerſando, quas ex gnomone par
<
lb
/>
tes habet nouẽ, eas umbræ facit octo in declinatione cœli quæ est Romæ.
<
lb
/>
</
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4572
"
xml:space
="
preserve
">Item{qúe} Athenis quãmagnæ ſunt gnomonis partes quatuor, umbræ ſunt
<
lb
/>
tres. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4573
"
xml:space
="
preserve
">Ad ſeptem Rhodo quing;</
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4574
"
xml:space
="
preserve
">. At Tarentinouem adundecim. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4575
"
xml:space
="
preserve
">Alexan-
<
lb
/>
driætres ad quin. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4576
"
xml:space
="
preserve
">Cæteris{qúe} omnibus locis aliæ alio modo umbræ gno-
<
lb
/>
monum æ quinoctiales ab natura rerum inueniuntur diſparatæ.</
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4577
"
xml:space
="
preserve
"/>
</
p
>
<
p
style
="
it
">
<
s
xml:id
="
echoid-s4578
"
xml:space
="
preserve
">Ita in quibuſcun locis horologia erunt deſcribenda, eo loci ſumen
<
lb
/>
da est æquinoctialis umbra: </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4579
"
xml:space
="
preserve
">et ſierunt (quemadmodum Romæ) gnomo-
<
lb
/>
nis partes nouẽ, umbræ octonæ. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4580
"
xml:space
="
preserve
">Deſcribatur linea in planitia, & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4581
"
xml:space
="
preserve
">ex me-
<
lb
/>
dia πρὸς ὀρθ@@ erigatur, uti ſit ad normam quæ dicitur gnomon, & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4582
"
xml:space
="
preserve
">à
<
lb
/>
linea, quæ erit planities, in finem gnomonis circino nouem ſpatia dimetià-
<
lb
/>
tur, & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4583
"
xml:space
="
preserve
">quo loco nonæ partis ſignum fuerit, centrum cõſtituatur, ubierit
<
lb
/>
litera A, & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4584
"
xml:space
="
preserve
">diducto circino ab eo centro ad lineam planitiæ, ubi erit lite
<
lb
/>
ra B, circinatio circuli deſcribatur, quæ dicitur, meridiana. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4585
"
xml:space
="
preserve
">Deinde ex
<
lb
/>
nouem partibus, quæ ſunt à planitia ad gnomonis centrum, octo ſuman-
<
lb
/>
tur, & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4586
"
xml:space
="
preserve
">ſignentur in linea, quæ est in planitia, ubierit litera C. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4587
"
xml:space
="
preserve
">Hæc autẽ
<
lb
/>
erit gnomonis æquinoctialis umbra: </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4588
"
xml:space
="
preserve
">& </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4589
"
xml:space
="
preserve
">ab eo ſigno & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4590
"
xml:space
="
preserve
">litera C, per cen-
<
lb
/>
trum ubi est litera A, linea perducatur, ubierit Solis æquinoctialis radi-
<
lb
/>
us. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4591
"
xml:space
="
preserve
">Tunc ab centro diducto circino ad lineam planitiæ æquilatatio ſigne-
<
lb
/>
tur, ubierit litera E ſiniſteriore parte, & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4592
"
xml:space
="
preserve
">I dexteriore in extremis line-
<
lb
/>
is circinationis, & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4593
"
xml:space
="
preserve
">per centrum perducẽda linea, ut æque duo hemicyclia
<
lb
/>
ſint diuiſa. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4594
"
xml:space
="
preserve
">Hæc autem linea à mathematicis dicitur Orizon. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4595
"
xml:space
="
preserve
">Deinde cir
<
lb
/>
cinationis totius ſumenda pars est quintadecima, & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4596
"
xml:space
="
preserve
">circini centrum col-
<
lb
/>
locandum in linea circinationis, quo lociſecat eam lineam æquinoctialis
<
lb
/>
radius, ubierit litera F, & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4597
"
xml:space
="
preserve
">ſignandum dextra ac ſiniſtraubiſunt literæ
<
lb
/>
G H. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4598
"
xml:space
="
preserve
">Dcinde ab his & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4599
"
xml:space
="
preserve
">per centrum, lineæ, uſ ad lineam planitiæ perdu
<
lb
/>
cendæ ſunt, ubi erunt literæ T R, itaerit Solis radius, unus hybernus, al-
<
lb
/>
ter æſtiuus. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4600
"
xml:space
="
preserve
">Contra autem E, litera I erit, ubi ſecat circinationem linea
<
lb
/>
quæ est traiect a per centrum, & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4601
"
xml:space
="
preserve
">contra G & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4602
"
xml:space
="
preserve
">H, literæ erunt K & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4603
"
xml:space
="
preserve
">L,
<
lb
/>
& </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4604
"
xml:space
="
preserve
">contra C & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4605
"
xml:space
="
preserve
">F & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4606
"
xml:space
="
preserve
">A, erit litera N. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4607
"
xml:space
="
preserve
">Tunc perducendæ ſunt diame-
<
lb
/>
triab G ad L, & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4608
"
xml:space
="
preserve
">ab H ad K. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4609
"
xml:space
="
preserve
">Quod erit inferior, partis erit æſtiuæ,
<
lb
/>
ſuperior hybernæ. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4610
"
xml:space
="
preserve
">Quæ diametri ſunt æque mediæ diuidendæ, ubierunt
<
lb
/>
literæ M & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4611
"
xml:space
="
preserve
">O, ibi{qúe} centra ſignanda, & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4612
"
xml:space
="
preserve
">per ea ſigna & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s4613
"
xml:space
="
preserve
">centrum A,
<
lb
/>
linea ad extremas lineas circinationis est perducenda, ubierunt literæ </
s
>
</
p
>
</
div
>
</
text
>
</
echo
>