Vitruvius, De architectura libri decem, 1567

Table of figures

< >
[131] a b g. concentricum. d. eius centrũ.t z. eccentricum.h. eius centrum.e z. epicyclus.g. eius centrum.d b. & g z. œquales.d z. parallelogrammum.motus {concentrici a d g. \\ epicycli e g z. \\ eccentrici t b z. uet t dg. \\ iugieccentric. a d t. anguli t b z. & e g z. œqua-les ſunt.angulus a d g. œqualis augulis. {adt. \\ adg. f n b a d o k
[132] b k epicyclus.b. centrum eius.h. uigum.n. Antijugum epicycli.k. punctũ primœ morœ.c. mundi centrum.o. punctũ ſecundæ morœ.h l k. arcus primœ mo rœ.k n o. arcus regreſſus-o b k. arcus directio-nis. L K A H B N O C
[133] Porfioni del cerchio che fannoſe s̃teſſe torno dlaTramòntanaTram ontanaSlmiſifudineTramonſangCarro che uoſge infomoalla Framonlana
[134] a b c d f
[135] A. ſectio parabole.B. vestigium. C. parabole.G. ſectio ellipſis.D. ſectio hyperbole.E. vestigium F. hyperbole. a f a f 1 f f f 1 2 1 1 2 3 2 2 3 4 3 3 4 5 4 4 5 6 C 5 5 6 F 7 A 6 6 8 7 8 7 7 D 8 9 8 8 9 10 11 10 10 11 11 11 11 b 12 g e d b e h d gf g b 6 7 3 1 2 4 6 8 10c g b E a 11 9 7 3 3 1 d 2 4 6 8 10 e ha f 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 a b c d 9 8 7 6 3 2 1 f b a H d g 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 ff 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 g
[136] m q 0 s k h c b s n L I p q s
[137] Il polo.cqiunot.orizonte c e b a f
[138] l n k mcridl. parte delverno E e h a s i 9 8 7 6 5della jtate 4 3 parte g h f x lacato manaco b r c linca del.piano t
[139] Analemmatis figura.MERIDIAN: S. M. MLSLACITREVM.M.MERIDIAN: .S.OMVERTICAV.M..S.. O. M.ORIZON:W. A.STAB:
[140] 11 ſ x d 11 p k 1 2 1 2 3 4 5f 6 r 11 10 9 8 7 n f m 12 11 10 9 8 7 6 5 1 02 3 4 1g c 1 2 1 2 3 4 5 6 e 11 10 9 8 7 q b o
[141] 1 3 b x z g 2 5 f p 0 1 4 t I c e o n m r u 6 q i h 8 y d 5
[142] 5 4 b 3 2 7 8 9 10 f 6 5 7 1 11 6 5 7 9 4 4 8 8 N 9 x 12 1 11 2 10 3 9 4 8 5 7 3 39 9 F 6 g 2 2 10 10 o a @ d 1 11 7 6 z 1 11 8 6 7 c 1 12 10 1@ 1 2 1 1 11 11 5 11 2 2 10 21 11 b f @ 8 3 3 9 9 12 1 4 5 g 6 10 8 11 1 9 10 2 2 2 10 5 7 2 z 9 c 8 4 7 5 9 3 10 4 8 8 4 3 7 2 10 7 5 9 3 1 11 12 8 4 11 1 10 2 0 @ d 7 5 9 3 I 8 4 7 5 6 c &
[143] 5 6 7 4 8 3 9 2 10 1 11 4 8 3 9 d d 2 3 4 5 6 7 8 9 10 10 1 1 v n c
[144] 12 1 1 1111 2 2 10 10 3 3 9 9 4 4 8 8 5 5 7 7 6 6 6 T 7 7 5 5 8 8 4 4 9 9 3 3 10 10 2 2 11 11 1 1 12
[145] 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 11 1 2 3 10 4 5 E 6 6 7
[146] 9 3 4 2 8 10 11 12 1 5 7 6 6 G
[147] 8 9 10 7 6 5 11 1 8 1 11 F
[148] 16 15 17 14 14 18 19 19 13 13 20 20 12 12 21 21 11 11 H 22 22 10 10 23 23 9 9 24 16 16 23 23 17 17 22 22 18 18 21 21 29 20
[149] 19 20 21 18 17 22 23 17 16 18 17 9 15 14 13 11 13 20 16 12 21 17 20 22 21 11 22 10 23 9 18 L 17 18 19
[150] 23 17 22 16 18 9 21 23 19 10 19 20 22 11 21 20 13 19 14 18 15 17 16 K
[151] 17 18 19 20 21 22 16 23 15 14 13 12 11 10 11 12 21 22 10 9 23 M
[152] Q K r n r 12 11 K 2 2 @ 4 p 8 7 e t 8 9 c P 7 4 3 10 7 @ P 5 q P 6 2 8 7 q P t t 11 1 I 1 11 7 q p 2 10 q p 3 9 @ a e b 4 8 2 7 6 5 P 10 6 f P 9 3 8 4 f P 1 f P 11 10 2 a f b e 4 9 3 11 10 2 11 1 11 1 u m 12 15 @ d 12 4 5 m 3 4 5 7 8 9 d @ 2 @ 0 10 2 11 1 a 0 s 7 1 n P p 5 6 7 10 6 6 6 3 4 8 9 7 e 5 5 7 4 5 3 10 11 12 1 2 3 8 9 3 1 e H 23 10 22 24 23 22 15 16 17 18 19 21 13 14 20
[153] Horologia in plano meridiani.6 5 4 3 2 1 7 8 9 10 11 12 u l d 7 4 8 3 9 2 10 b n n n n n 5 4 3 2 1 a c e c y n n n n n p 1 2 3 4 5 n ſ ſ 4 3 2 1 r 4 3 2 1 e 4 3 2 1 B 9 10 11 12 13 14 e H 5 6 7 8 9 10 11 e E g r 7 6 5 4 3 2 1 F g d 23 22 21 20 19 18 18 c g G d f a b e g c 1 2 3 4 5 4 3 2 1 8 7 6 5 4 3 2 1 f D e 11 10 19 18
[154] Horologia in plano æquinoctialis.d b 5 6 7 4 8 9 3 g f k L @ m 2 10 l 8 1 11 a e b B L 1 f k m h @ z r s 1 n 11 A 2 1 10 12 3 9 11 1 4 8 10 1 2 5 6 7 b d 9 3 8 4 7 5 6 c 6 7 5 8 4 9 3 18 17 16 10 2 16 17 18 19 11 12 1 19 20 14 14 20 21 13 13 21 22 12 12 22 23 11 23 24 24 14 14 23 15 23 22 15 22 16 16 21 17 21 20 19 18 17 18 19 20
[155] 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1
[156] Instrumenta è regione poſita ſeruiunt fronti horologij ſequentis, illud uero inſerius eſt immobil-le ad aliud, & aliud ab artiſicio aquæ mouetur.B 270 A 360 stella.p.@ f 180 C 10 hircuſ@ 20 30 40 x cani ſminor* 50 60 70 80 90 C@nis Maior* D
[157] 6 5 7 4 8 3 9 2 10 1 11 12 T R 12 L 11 1 A f C 10 2 9 3 8 4 7 5 6
[Figure 158]
[Figure 159]
[Figure 160]
< >
page |< < (113) of 412 > >|
    <echo version="1.0RC">
      <text xml:lang="la" type="free">
        <div xml:id="echoid-div1" type="section" level="1" n="1">
          <div xml:id="echoid-div329" type="section" level="2" n="64">
            <p>
              <s xml:id="echoid-s9874" xml:space="preserve">
                <pb o="113" file="514.01.145" n="145" rhead="TERTIVS."/>
              datur in partes ſeptem, inde trium partium torus, qui eſt in ſummo, reliquæ quatuor partes diuiden-
                <lb/>
              dæ ſunt æ qualiter, & </s>
              <s xml:id="echoid-s9875" xml:space="preserve">una pars fiat cum ſuis aſtragalis, & </s>
              <s xml:id="echoid-s9876" xml:space="preserve">ſupercilio ſuperior trochilus, altera pars in-
                <lb/>
              feriori trochilo relinquatur, ſed inferior major apparebit, ideo quod habebit ad extremam plinthum
                <lb/>
              proiecturam. </s>
              <s xml:id="echoid-s9877" xml:space="preserve">Aſtragali faciendæ ſunt octauæ partis trochili, proiectura erit ſpiræ pars octaua, & </s>
              <s xml:id="echoid-s9878" xml:space="preserve">ſex-
                <lb/>
              tadecima craſsitudinis columnæ.</s>
              <s xml:id="echoid-s9879" xml:space="preserve"/>
            </p>
            <figure number="33">
              <description xml:id="echoid-description20" style="it" xml:space="preserve">A. Plinthus.
                <lb/>
              B. Torus inferior.
                <lb/>
              O. quadræ.
                <lb/>
              C. Scotia.
                <lb/>
              D. torus ſuperior.
                <lb/>
              E. quadra apophygis.
                <lb/>
              F. apophygis.
                <lb/>
              tt. craſſitudo columnæ.</description>
              <variables xml:id="echoid-variables19" xml:space="preserve">f x F q E D C B I K 3 a 2 1 0 b</variables>
            </figure>
            <note position="left" xml:space="preserve">10</note>
            <note position="left" xml:space="preserve">20</note>
            <note position="left" xml:space="preserve">30</note>
            <p style="it">
              <s xml:id="echoid-s9880" xml:space="preserve">Ionica ſpira ita deformatur, ut habeat plinthum, ſcotias duas, & </s>
              <s xml:id="echoid-s9881" xml:space="preserve">torum. </s>
              <s xml:id="echoid-s9882" xml:space="preserve">Scotiæ uero, ſeu trochili duo
                <lb/>
              ſint inter torum ſuperiorem, & </s>
              <s xml:id="echoid-s9883" xml:space="preserve">plinthum, ſed inter duas ſcotias, ſint aſtragali. </s>
              <s xml:id="echoid-s9884" xml:space="preserve">Aſtragali a forma ſic dicuntur,
                <lb/>
              imitantur enim oſſa illa, quæ in iuncturis colli pedis ponuntur, latine tali uocantur. </s>
              <s xml:id="echoid-s9885" xml:space="preserve">Itali aſtragalos in baſi
                <lb/>
              tondinos appellant. </s>
              <s xml:id="echoid-s9886" xml:space="preserve">Altitudo baſis est quemadmodum atticurgis pro dimidia columnæ craſſitudine. </s>
              <s xml:id="echoid-s9887" xml:space="preserve">latitudo
                <lb/>
              eſt quaqua uerſus unius diametri, & </s>
              <s xml:id="echoid-s9888" xml:space="preserve">quartæ partis, & </s>
              <s xml:id="echoid-s9889" xml:space="preserve">octauæ craßitudinis, columnæ. </s>
              <s xml:id="echoid-s9890" xml:space="preserve">Plinthus pro tertia
                <lb/>
              parte altitudinis ſpiræ, reliquum in ſeptem partes diuiditur, quarum tres ſuperioritoro conceduntur, reliquæ
                <lb/>
              quatuor æquas in partes ſecantur, ex quibus una ſcotiæ, ſeu trochilo ſuperiori conceditur, & </s>
              <s xml:id="echoid-s9891" xml:space="preserve">ſuis astragalis,
                <lb/>
              & </s>
              <s xml:id="echoid-s9892" xml:space="preserve">ſuo ſupercilio, quod eſt tanquam quadra ſuperior. </s>
              <s xml:id="echoid-s9893" xml:space="preserve">altera pars datur inferiori trochilo. </s>
              <s xml:id="echoid-s9894" xml:space="preserve">Aſtragali vero ex
                <lb/>
              octaua trochili parte conſtituuntur. </s>
              <s xml:id="echoid-s9895" xml:space="preserve">Sed uidebitur inferior trochilus maior, quia ad extremam plinthum flecti-
                <lb/>
              tur, & </s>
              <s xml:id="echoid-s9896" xml:space="preserve">flexus ille amplior, maiorem ſpeciem præſefert. </s>
              <s xml:id="echoid-s9897" xml:space="preserve">Nam cum duo trochili ſint animaduertendum est,
                <lb/>
                <note position="left" xlink:label="note-514.01.145-04" xlink:href="note-514.01.145-04a" xml:space="preserve">40</note>
              ut inferioris cauum ſuperioris, ſuperiori regulæ reſpondeat. </s>
              <s xml:id="echoid-s9898" xml:space="preserve">trochilus ſuperior clauditur duabus regulis, qua-
                <lb/>
              rum ſuperior appellatur ſupercilium, inferior quadra: </s>
              <s xml:id="echoid-s9899" xml:space="preserve">ſupercilium unius est partis, quadra dimidiæ tantum.
                <lb/>
              </s>
              <s xml:id="echoid-s9900" xml:space="preserve">circumflectere autem trochilos oportet, quemadmodum in ſuperiori, hoc eſt Attica ſpira declaratum eſt. </s>
              <s xml:id="echoid-s9901" xml:space="preserve">illud
                <lb/>
              uero pauci animaduertunt, quod Vitr. </s>
              <s xml:id="echoid-s9902" xml:space="preserve">dixit. </s>
              <s xml:id="echoid-s9903" xml:space="preserve">Proiectura erit ſpiræ pars octaua, & </s>
              <s xml:id="echoid-s9904" xml:space="preserve">ſextadecima: </s>
              <s xml:id="echoid-s9905" xml:space="preserve">nam loqui-
                <lb/>
              tur hic de proiectura partis ſuperioris ſpiræ. </s>
              <s xml:id="echoid-s9906" xml:space="preserve">Aſſumitur enim columnæ craſſitudo ex qua integra primum
                <lb/>
              octaua pars ſumitur, deinde ex eadem integra ſumitur ſextadecima pars, deinde utræq́; </s>
              <s xml:id="echoid-s9907" xml:space="preserve">partes coniunguntur,
                <lb/>
              & </s>
              <s xml:id="echoid-s9908" xml:space="preserve">dimidium earum utrinque ponitur pro proiectura ſuperioris partis, quod æque eſt, ac ſidiceret partiendam
                <lb/>
              eſſe columnæ diametrum in partes ſexdecim, ex quibus duæ primum, deinde una ſumenda eſt, & </s>
              <s xml:id="echoid-s9909" xml:space="preserve">eas ſimul com
                <lb/>
              ponere, efficient tres ex ſexdecim partibus, quas partire, & </s>
              <s xml:id="echoid-s9910" xml:space="preserve">utrinque appone pro proiectura. </s>
              <s xml:id="echoid-s9911" xml:space="preserve">Altuudo apo-
                <lb/>
              phygis annuli eſt pro tertia parte tori, apopbygis eodem modo formatur, quo in Atticis dictum eſt. </s>
              <s xml:id="echoid-s9912" xml:space="preserve">totius au-
                <lb/>
                <note position="left" xlink:label="note-514.01.145-05" xlink:href="note-514.01.145-05a" xml:space="preserve">50</note>
              tem ſpiræ deſcriptio infra hoc loco ponitur, atque ita Ionica baſis deformatur.</s>
              <s xml:id="echoid-s9913" xml:space="preserve"/>
            </p>
            <p>
              <s xml:id="echoid-s9914" xml:space="preserve">
                <emph style="sc">Spiris</emph>
              perfectis, & </s>
              <s xml:id="echoid-s9915" xml:space="preserve">collocatis, columnæ ſunt medianæ in pronao, & </s>
              <s xml:id="echoid-s9916" xml:space="preserve">poſtico ad perpendiculum
                <lb/>
              medij centri collocandæ. </s>
              <s xml:id="echoid-s9917" xml:space="preserve">Angulares autem, quæq́; </s>
              <s xml:id="echoid-s9918" xml:space="preserve">e regione earum futuræ ſunt in lateribus æ dis dex-
                <lb/>
              tra, ac ſiniſtra, uti partes interiores, quæ ad parietes cellæ ſpectant ad perpendiculum latus habeant
                <lb/>
              collocatum, exteriores autem partes, (uti dictum eſt) de earum contractura. </s>
              <s xml:id="echoid-s9919" xml:space="preserve">Sic enim erunt figuræ
                <lb/>
              compoſitionis ædium contracturæ iuſta ratione exactæ.</s>
              <s xml:id="echoid-s9920" xml:space="preserve"/>
            </p>
            <p style="it">
              <s xml:id="echoid-s9921" xml:space="preserve">Iam ad collocationem columnarum deuentum est, in qua obſeruabimus medianas columnas ad centrum
                <lb/>
              medium collocandas, ita ut ad perpendiculum circum circa reſpondeant. </s>
              <s xml:id="echoid-s9922" xml:space="preserve">Angulares uero non item, ſed extra
                <lb/>
              contractæ ſint, quæ uero partem interiorem reſpiciunt, rectis lineis ad perpendiculum poſitæ ſint, quod æque
                <lb/>
              est, ac ſi diceret non eſſe columnas angulares, atque etiam laterales contrahendas parte qua ad cellam ſpe-
                <lb/>
                <note position="left" xlink:label="note-514.01.145-06" xlink:href="note-514.01.145-06a" xml:space="preserve">60</note>
              </s>
            </p>
          </div>
        </div>
      </text>
    </echo>