Vitruvius, De architectura libri decem, 1567

Table of figures

< >
[131] a b g. concentricum. d. eius centrũ.t z. eccentricum.h. eius centrum.e z. epicyclus.g. eius centrum.d b. & g z. œquales.d z. parallelogrammum.motus {concentrici a d g. \\ epicycli e g z. \\ eccentrici t b z. uet t dg. \\ iugieccentric. a d t. anguli t b z. & e g z. œqua-les ſunt.angulus a d g. œqualis augulis. {adt. \\ adg. f n b a d o k
[132] b k epicyclus.b. centrum eius.h. uigum.n. Antijugum epicycli.k. punctũ primœ morœ.c. mundi centrum.o. punctũ ſecundæ morœ.h l k. arcus primœ mo rœ.k n o. arcus regreſſus-o b k. arcus directio-nis. L K A H B N O C
[133] Porfioni del cerchio che fannoſe s̃teſſe torno dlaTramòntanaTram ontanaSlmiſifudineTramonſangCarro che uoſge infomoalla Framonlana
[134] a b c d f
[135] A. ſectio parabole.B. vestigium. C. parabole.G. ſectio ellipſis.D. ſectio hyperbole.E. vestigium F. hyperbole. a f a f 1 f f f 1 2 1 1 2 3 2 2 3 4 3 3 4 5 4 4 5 6 C 5 5 6 F 7 A 6 6 8 7 8 7 7 D 8 9 8 8 9 10 11 10 10 11 11 11 11 b 12 g e d b e h d gf g b 6 7 3 1 2 4 6 8 10c g b E a 11 9 7 3 3 1 d 2 4 6 8 10 e ha f 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 a b c d 9 8 7 6 3 2 1 f b a H d g 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 ff 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 g
[136] m q 0 s k h c b s n L I p q s
[137] Il polo.cqiunot.orizonte c e b a f
[138] l n k mcridl. parte delverno E e h a s i 9 8 7 6 5della jtate 4 3 parte g h f x lacato manaco b r c linca del.piano t
[139] Analemmatis figura.MERIDIAN: S. M. MLSLACITREVM.M.MERIDIAN: .S.OMVERTICAV.M..S.. O. M.ORIZON:W. A.STAB:
[140] 11 ſ x d 11 p k 1 2 1 2 3 4 5f 6 r 11 10 9 8 7 n f m 12 11 10 9 8 7 6 5 1 02 3 4 1g c 1 2 1 2 3 4 5 6 e 11 10 9 8 7 q b o
[141] 1 3 b x z g 2 5 f p 0 1 4 t I c e o n m r u 6 q i h 8 y d 5
[142] 5 4 b 3 2 7 8 9 10 f 6 5 7 1 11 6 5 7 9 4 4 8 8 N 9 x 12 1 11 2 10 3 9 4 8 5 7 3 39 9 F 6 g 2 2 10 10 o a @ d 1 11 7 6 z 1 11 8 6 7 c 1 12 10 1@ 1 2 1 1 11 11 5 11 2 2 10 21 11 b f @ 8 3 3 9 9 12 1 4 5 g 6 10 8 11 1 9 10 2 2 2 10 5 7 2 z 9 c 8 4 7 5 9 3 10 4 8 8 4 3 7 2 10 7 5 9 3 1 11 12 8 4 11 1 10 2 0 @ d 7 5 9 3 I 8 4 7 5 6 c &
[143] 5 6 7 4 8 3 9 2 10 1 11 4 8 3 9 d d 2 3 4 5 6 7 8 9 10 10 1 1 v n c
[144] 12 1 1 1111 2 2 10 10 3 3 9 9 4 4 8 8 5 5 7 7 6 6 6 T 7 7 5 5 8 8 4 4 9 9 3 3 10 10 2 2 11 11 1 1 12
[145] 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 11 1 2 3 10 4 5 E 6 6 7
[146] 9 3 4 2 8 10 11 12 1 5 7 6 6 G
[147] 8 9 10 7 6 5 11 1 8 1 11 F
[148] 16 15 17 14 14 18 19 19 13 13 20 20 12 12 21 21 11 11 H 22 22 10 10 23 23 9 9 24 16 16 23 23 17 17 22 22 18 18 21 21 29 20
[149] 19 20 21 18 17 22 23 17 16 18 17 9 15 14 13 11 13 20 16 12 21 17 20 22 21 11 22 10 23 9 18 L 17 18 19
[150] 23 17 22 16 18 9 21 23 19 10 19 20 22 11 21 20 13 19 14 18 15 17 16 K
[151] 17 18 19 20 21 22 16 23 15 14 13 12 11 10 11 12 21 22 10 9 23 M
[152] Q K r n r 12 11 K 2 2 @ 4 p 8 7 e t 8 9 c P 7 4 3 10 7 @ P 5 q P 6 2 8 7 q P t t 11 1 I 1 11 7 q p 2 10 q p 3 9 @ a e b 4 8 2 7 6 5 P 10 6 f P 9 3 8 4 f P 1 f P 11 10 2 a f b e 4 9 3 11 10 2 11 1 11 1 u m 12 15 @ d 12 4 5 m 3 4 5 7 8 9 d @ 2 @ 0 10 2 11 1 a 0 s 7 1 n P p 5 6 7 10 6 6 6 3 4 8 9 7 e 5 5 7 4 5 3 10 11 12 1 2 3 8 9 3 1 e H 23 10 22 24 23 22 15 16 17 18 19 21 13 14 20
[153] Horologia in plano meridiani.6 5 4 3 2 1 7 8 9 10 11 12 u l d 7 4 8 3 9 2 10 b n n n n n 5 4 3 2 1 a c e c y n n n n n p 1 2 3 4 5 n ſ ſ 4 3 2 1 r 4 3 2 1 e 4 3 2 1 B 9 10 11 12 13 14 e H 5 6 7 8 9 10 11 e E g r 7 6 5 4 3 2 1 F g d 23 22 21 20 19 18 18 c g G d f a b e g c 1 2 3 4 5 4 3 2 1 8 7 6 5 4 3 2 1 f D e 11 10 19 18
[154] Horologia in plano æquinoctialis.d b 5 6 7 4 8 9 3 g f k L @ m 2 10 l 8 1 11 a e b B L 1 f k m h @ z r s 1 n 11 A 2 1 10 12 3 9 11 1 4 8 10 1 2 5 6 7 b d 9 3 8 4 7 5 6 c 6 7 5 8 4 9 3 18 17 16 10 2 16 17 18 19 11 12 1 19 20 14 14 20 21 13 13 21 22 12 12 22 23 11 23 24 24 14 14 23 15 23 22 15 22 16 16 21 17 21 20 19 18 17 18 19 20
[155] 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1
[156] Instrumenta è regione poſita ſeruiunt fronti horologij ſequentis, illud uero inſerius eſt immobil-le ad aliud, & aliud ab artiſicio aquæ mouetur.B 270 A 360 stella.p.@ f 180 C 10 hircuſ@ 20 30 40 x cani ſminor* 50 60 70 80 90 C@nis Maior* D
[157] 6 5 7 4 8 3 9 2 10 1 11 12 T R 12 L 11 1 A f C 10 2 9 3 8 4 7 5 6
[Figure 158]
[Figure 159]
[Figure 160]
< >
page |< < (308) of 412 > >|
    <echo version="1.0RC">
      <text xml:lang="la" type="free">
        <div xml:id="echoid-div1" type="section" level="1" n="1">
          <div xml:id="echoid-div769" type="section" level="2" n="142">
            <pb o="308" file="514.01.340" n="340" rhead="LIBER"/>
            <p style="it">
              <s xml:id="echoid-s23360" xml:space="preserve">Finitoris termini ſunt c. </s>
              <s xml:id="echoid-s23361" xml:space="preserve">& </s>
              <s xml:id="echoid-s23362" xml:space="preserve">i. </s>
              <s xml:id="echoid-s23363" xml:space="preserve">Tropicorum g. </s>
              <s xml:id="echoid-s23364" xml:space="preserve">& </s>
              <s xml:id="echoid-s23365" xml:space="preserve">h. </s>
              <s xml:id="echoid-s23366" xml:space="preserve">hi in oppoſita parte lineis coniungendi ſunt in
                <lb/>
              ſignis k & </s>
              <s xml:id="echoid-s23367" xml:space="preserve">l. </s>
              <s xml:id="echoid-s23368" xml:space="preserve">eas autem lineas Vitruuius diametros appellat, ſunt enim ſuturæ diametri ſuorum hemicy-
                <lb/>
              cliorum. </s>
              <s xml:id="echoid-s23369" xml:space="preserve">ideo inquit.</s>
              <s xml:id="echoid-s23370" xml:space="preserve"/>
            </p>
            <p>
              <s xml:id="echoid-s23371" xml:space="preserve">
                <emph style="sc">Qvae</emph>
              diametri ſunt æquè mediæ diuidendæ, ubi erunt literæ m. </s>
              <s xml:id="echoid-s23372" xml:space="preserve">& </s>
              <s xml:id="echoid-s23373" xml:space="preserve">o. </s>
              <s xml:id="echoid-s23374" xml:space="preserve">ibiq; </s>
              <s xml:id="echoid-s23375" xml:space="preserve">centra ſignanda,
                <lb/>
              & </s>
              <s xml:id="echoid-s23376" xml:space="preserve">per ea ſigna, & </s>
              <s xml:id="echoid-s23377" xml:space="preserve">centrum a. </s>
              <s xml:id="echoid-s23378" xml:space="preserve">linea ad extremas lineas circinationis eſt perducenda, ubi crunt literæ
                <lb/>
              p q. </s>
              <s xml:id="echoid-s23379" xml:space="preserve">Hæc erit linea pros orthas radio æquinoctiali. </s>
              <s xml:id="echoid-s23380" xml:space="preserve">uocabitur autem hæc linea Mathematicis ratio-
                <lb/>
              nibus Axon: </s>
              <s xml:id="echoid-s23381" xml:space="preserve">& </s>
              <s xml:id="echoid-s23382" xml:space="preserve">ab eiſdem centris, diducto circino ad extremas diametros, deſcribantur hemicyclia
                <lb/>
              duo, quorum unum erit æſtiuum alterum hybcrnum.</s>
              <s xml:id="echoid-s23383" xml:space="preserve"/>
            </p>
            <p style="it">
              <s xml:id="echoid-s23384" xml:space="preserve">Ecce quám ſcite neceſſarios ſphæræ circulos, & </s>
              <s xml:id="echoid-s23385" xml:space="preserve">dimetientes ad analemma deducit Vitru. </s>
              <s xml:id="echoid-s23386" xml:space="preserve">axis ergo mundi
                <lb/>
                <note position="left" xlink:label="note-514.01.340-01" xlink:href="note-514.01.340-01a" xml:space="preserve">10</note>
              per lineam q m a o p. </s>
              <s xml:id="echoid-s23387" xml:space="preserve">deſignabitur. </s>
              <s xml:id="echoid-s23388" xml:space="preserve">Tropicus Cancri ſuper diametrum r o k. </s>
              <s xml:id="echoid-s23389" xml:space="preserve">Capricorni ſupra g
                <lb/>
              m l. </s>
              <s xml:id="echoid-s23390" xml:space="preserve">radius æquinoctialis c f a n. </s>
              <s xml:id="echoid-s23391" xml:space="preserve">finitor e a i. </s>
              <s xml:id="echoid-s23392" xml:space="preserve">meridianus f q n p.</s>
              <s xml:id="echoid-s23393" xml:space="preserve"/>
            </p>
            <p style="it">
              <s xml:id="echoid-s23394" xml:space="preserve">Deinde in quibus locis ſecant lineæ parallelæ lineam eam, quæ dicitur Horizon, in dexteriore par-
                <lb/>
              teerit litera s. </s>
              <s xml:id="echoid-s23395" xml:space="preserve">in ſiniſteriore u. </s>
              <s xml:id="echoid-s23396" xml:space="preserve">ideſt ubi tropicorum diametri finitorem ſecant, ex una parte s. </s>
              <s xml:id="echoid-s23397" xml:space="preserve">ex
                <lb/>
              alia ſigſtetur u. </s>
              <s xml:id="echoid-s23398" xml:space="preserve">Hic uero animaduertendum eſt, ſegmenta illa os̃tendere, quantum circinationis eorum cir-
                <lb/>
              culorum extet ſupra finitorem, quanto uero ſubſit. </s>
              <s xml:id="echoid-s23399" xml:space="preserve">unde dierum quantitas ex illis arcubus deprehendetur,
                <lb/>
              ut patebit inferius.</s>
              <s xml:id="echoid-s23400" xml:space="preserve"/>
            </p>
            <p style="it">
              <s xml:id="echoid-s23401" xml:space="preserve">Et ab extremo hemicyclio ubi eſt litera g, ducatur linea parallelos axoni ad ſiniſtrum hemicy-
                <lb/>
              clium, ubi eſt litera h. </s>
              <s xml:id="echoid-s23402" xml:space="preserve">Hęc autem parallelos linea uocitatur Lacotomus. </s>
              <s xml:id="echoid-s23403" xml:space="preserve">ideſt linea, quæ amplitu-
                <lb/>
              dinem præfinit, quoniam ea linea ab uno ad alium tropicum traijcitur, & </s>
              <s xml:id="echoid-s23404" xml:space="preserve">integrum declinationis Solis inter-
                <lb/>
              uallum complectitur, intra quod interuallum reliquorum ſignorum declinationes collocandæ ſunt.</s>
              <s xml:id="echoid-s23405" xml:space="preserve"/>
            </p>
            <note position="left" xml:space="preserve">20</note>
            <p>
              <s xml:id="echoid-s23406" xml:space="preserve">Et tum circini centrum collocandum eſt eo loci, quo ſecat eam lineam æ quinoctialis radius, ubi
                <lb/>
              erit litera x, & </s>
              <s xml:id="echoid-s23407" xml:space="preserve">deducendum ad eum locum, quo ſecat circinationem æſtiuus radius, ubi eſt litera
                <lb/>
              h. </s>
              <s xml:id="echoid-s23408" xml:space="preserve">& </s>
              <s xml:id="echoid-s23409" xml:space="preserve">centro æquinoctiali interuallo æſtiuo circinatio circuli menſtruiagatur, qui Monachus d ici-
                <lb/>
              tur. </s>
              <s xml:id="echoid-s23410" xml:space="preserve">Ita habeitur analemmatos deformatio.</s>
              <s xml:id="echoid-s23411" xml:space="preserve"/>
            </p>
            <p style="it">
              <s xml:id="echoid-s23412" xml:space="preserve">Linea latitudinis Lacotomus appellata diameter est eius circuli,ex quo radij menſtrui meridiani ſumuntur,
                <lb/>
              qui circulus, dictus est monachus, & </s>
              <s xml:id="echoid-s23413" xml:space="preserve">ut arbitror ego mœnachus dicendus est.</s>
              <s xml:id="echoid-s23414" xml:space="preserve">ut qui radios meridianos ſin-
                <lb/>
              gulorum menſium contineat. </s>
              <s xml:id="echoid-s23415" xml:space="preserve">Alij miniæum dixere quod menſtruum Vitr. </s>
              <s xml:id="echoid-s23416" xml:space="preserve">appellat. </s>
              <s xml:id="echoid-s23417" xml:space="preserve">nam Græce min, menſem
                <lb/>
              ſignificat. </s>
              <s xml:id="echoid-s23418" xml:space="preserve">deſcribitur circulus hic poſito centro in ſectione lacotomi, & </s>
              <s xml:id="echoid-s23419" xml:space="preserve">æquinoctialis in ſigno x. </s>
              <s xml:id="echoid-s23420" xml:space="preserve">& </s>
              <s xml:id="echoid-s23421" xml:space="preserve">diducto
                <lb/>
              ad extrema lacotomi. </s>
              <s xml:id="echoid-s23422" xml:space="preserve">diuiditur is circulus in partes æquas duodenas, ſi tantum initia ſignorum quærimus. </s>
              <s xml:id="echoid-s23423" xml:space="preserve">nã
                <lb/>
              ſi alios uelimus radios collocare decumarum, uel aliarum partium ſignorum, plures erunt diuiſiones facien-
                <lb/>
                <note position="left" xlink:label="note-514.01.340-03" xlink:href="note-514.01.340-03a" xml:space="preserve">30</note>
              dæ. </s>
              <s xml:id="echoid-s23424" xml:space="preserve">diuiſo igitur eo circulo in partes duo denas, ducendæ ſunt lineæ per eas partes æque dis̃tantes diametris
                <lb/>
              tropicorum ad circinationis meridianæ lineam, & </s>
              <s xml:id="echoid-s23425" xml:space="preserve">ab altero extremorum illarum per apicem gnomonis per-
                <lb/>
              ducendæ ſunt ad lineam planitiæ. </s>
              <s xml:id="echoid-s23426" xml:space="preserve">& </s>
              <s xml:id="echoid-s23427" xml:space="preserve">ita umbrarum meridianarum longitudines, ex ſuis cuiuſque radijs erunt
                <lb/>
              præfinitæ, & </s>
              <s xml:id="echoid-s23428" xml:space="preserve">analemma conſtructum.</s>
              <s xml:id="echoid-s23429" xml:space="preserve"/>
            </p>
            <p>
              <s xml:id="echoid-s23430" xml:space="preserve">
                <emph style="sc">Cvm</emph>
              hoc ita ſit deſcriptum, & </s>
              <s xml:id="echoid-s23431" xml:space="preserve">explicatum, ſiue per hybernas lineas, ſiue per æſtiuas, ſiue per æ-
                <lb/>
              quinoctiales, aut etiam per menſtruas, in ſubiectionibus rationes horarum erunt, ex analemmatis de-
                <lb/>
              ſcribendæ, ſubijcienturq́; </s>
              <s xml:id="echoid-s23432" xml:space="preserve">in eo multæ uarietates, & </s>
              <s xml:id="echoid-s23433" xml:space="preserve">genera horologiorum, & </s>
              <s xml:id="echoid-s23434" xml:space="preserve">deſcribentur rationibus
                <lb/>
              his artificioſis. </s>
              <s xml:id="echoid-s23435" xml:space="preserve">omnium autem figurarum, deſcriptionumq́; </s>
              <s xml:id="echoid-s23436" xml:space="preserve">earum effectus unus, uti dies æquinoctia-
                <lb/>
              lis, brumalisq́;</s>
              <s xml:id="echoid-s23437" xml:space="preserve">, itemq́; </s>
              <s xml:id="echoid-s23438" xml:space="preserve">ſolſtitialis in duodecim partes æqualiter ſit diuiſus. </s>
              <s xml:id="echoid-s23439" xml:space="preserve">Quas res non pigritia de-
                <lb/>
              territus,prætermiſsi, ſed ne multa ſcribendo offendam, a quibusq́; </s>
              <s xml:id="echoid-s23440" xml:space="preserve">inuenta ſunt genera, deſcriptio-
                <lb/>
                <note position="left" xlink:label="note-514.01.340-04" xlink:href="note-514.01.340-04a" xml:space="preserve">40</note>
              nesq́; </s>
              <s xml:id="echoid-s23441" xml:space="preserve">horologiorum, exponam. </s>
              <s xml:id="echoid-s23442" xml:space="preserve">Neque nunc noua genera inuenire poſſum, nec aliena pro meis præ-
                <lb/>
              dicanda uidentur.</s>
              <s xml:id="echoid-s23443" xml:space="preserve"/>
            </p>
            <p style="it">
              <s xml:id="echoid-s23444" xml:space="preserve">Non ſolum ab æquinoctialibus radijs deſcribendi analemmatis rationem ſumere poſſumus, ſed a quolibet
                <lb/>
              alio ſigni radio meridiano. </s>
              <s xml:id="echoid-s23445" xml:space="preserve">nam ſi ſumatur æstiuus, uel brumalis radius in ſua altitudine meridiana: </s>
              <s xml:id="echoid-s23446" xml:space="preserve">cum com-
                <lb/>
              pertum ſit æquinoctialem radium ab illis diſtare gradus uiginti tres, & </s>
              <s xml:id="echoid-s23447" xml:space="preserve">dimidium, ſtatim eumponemus in ana-
                <lb/>
              lemmate, ac demum cognita cuiuſuis radij declinatione a quocunque libuerit incipere nobis integrum erit
                <lb/>
              analemma conficere. </s>
              <s xml:id="echoid-s23448" xml:space="preserve">{Omnium autem figurarum, deſcriptionumq́; </s>
              <s xml:id="echoid-s23449" xml:space="preserve">earum effectus.</s>
              <s xml:id="echoid-s23450" xml:space="preserve">} Hic palàm oſtendit
                <lb/>
              Vitr. </s>
              <s xml:id="echoid-s23451" xml:space="preserve">antiquos in partes duodenas quemlibet diem distribuiſſe, ideo horologia, & </s>
              <s xml:id="echoid-s23452" xml:space="preserve">eorum analẽmata hac mẽte
                <lb/>
              conficiebant, ut duodecim diei partes os̃tenderent; </s>
              <s xml:id="echoid-s23453" xml:space="preserve">quod ex ſacris etiam literis habetur, interrogante domino:
                <lb/>
              </s>
              <s xml:id="echoid-s23454" xml:space="preserve">Nonne duodecim ſunt horæ diei: </s>
              <s xml:id="echoid-s23455" xml:space="preserve">hæc genera horarum κεριαί dicebantur, alij planetarum horas illas uoca-
                <lb/>
                <note position="left" xlink:label="note-514.01.340-05" xlink:href="note-514.01.340-05a" xml:space="preserve">50</note>
              bant, quod ſerie quadam ſingulis planetæ dominabantur. </s>
              <s xml:id="echoid-s23456" xml:space="preserve">ſunt quoque nonnulli, quieas inæquales μocant,
                <lb/>
              quoniam h odiernæ hes̃ternis non æquantur, nec æſtiuæ hybernis, nec nocturnæ diurnis pares ſunt. </s>
              <s xml:id="echoid-s23457" xml:space="preserve">Sed mitta-
                <lb/>
              mus nomina, modo constet de rebus. </s>
              <s xml:id="echoid-s23458" xml:space="preserve">Sed quid, per ea intelligit Vitr. </s>
              <s xml:id="echoid-s23459" xml:space="preserve">cum dicit { ſubijcienturq́; </s>
              <s xml:id="echoid-s23460" xml:space="preserve">in eo multæ
                <lb/>
              uarietates? </s>
              <s xml:id="echoid-s23461" xml:space="preserve">quomodo in uno horarum genere uarietas erit? </s>
              <s xml:id="echoid-s23462" xml:space="preserve">} reſpondetur: </s>
              <s xml:id="echoid-s23463" xml:space="preserve">Vnum planè genus horarum eſſe,
                <lb/>
              ſed uarietas erat ratione planorum, in quibus horologia deſcribebantur, & </s>
              <s xml:id="echoid-s23464" xml:space="preserve">etiam diuerſitas figurarum, ut
                <lb/>
              inuentoribus placebat, eam uarietatem faciebat, quod ſequenti capite oſtendetur. </s>
              <s xml:id="echoid-s23465" xml:space="preserve">Sed quomodo omnium fi-
                <lb/>
              gurarum deſeriptionemq́; </s>
              <s xml:id="echoid-s23466" xml:space="preserve">earum ſit effectus unus, uti dies æquinoctialis, brumalis, itemq́; </s>
              <s xml:id="echoid-s23467" xml:space="preserve">ſolſtitialis in duo-
                <lb/>
              decim partes æqualiter diuidatur, dicam postea. </s>
              <s xml:id="echoid-s23468" xml:space="preserve">interim modeſtiam Vitruuij amplectere, & </s>
              <s xml:id="echoid-s23469" xml:space="preserve">candorem animi
                <lb/>
              diligito, qui aliena pro ſuis prædicanda non cenſet. </s>
              <s xml:id="echoid-s23470" xml:space="preserve">Hanc ego imitabor, & </s>
              <s xml:id="echoid-s23471" xml:space="preserve">hortabor alios, ut imitentur, ne
                <lb/>
              ſibi quiſque,quod minimum quid ad antiquorum inuentiones addiderit, integra instrumenta arroget. </s>
              <s xml:id="echoid-s23472" xml:space="preserve">obrui-
                <lb/>
                <note position="left" xlink:label="note-514.01.340-06" xlink:href="note-514.01.340-06a" xml:space="preserve">60</note>
              </s>
            </p>
          </div>
        </div>
      </text>
    </echo>