Vitruvius, M. L. Vitrvuio Pollione De architectura : traducto di Latino in Vulgare dal vero exemplare con le figure a li soi loci con mirado ordine insignito co la sua tabula alphabetica per la quale potrai facilmente trouare la moltitudine de li vocabuli a li soi loci con summa diligentia expositi & enucleati mai piu da niuno altro fin al presente facto ad immensa vtilitate di ciascuno studioso

Table of contents

< >
[171.] ***Dela conſtí tutíõe del thea tro. # Cap. III.
[172.] ***Dela harmonía. # Capí. IIII.
[173.] ***Dela collocatíone de lí uaſí ín lo Theatro. # Capí. V.
[174.] CDela cõformatíone del theatro, ín qual modo ella ſía da fare. # Cap. VI.
[175.] CDel tecto del portíco del Theatro. # Capí. VII.
[176.] CDele tre generatíone de ſcene. # Capí. VIII.
[177.] CDe lí portící, & ambulatíone poſt a la fcena. # Cap. IX.
[178.] CDe le díſpoſítíone de lí balneí, & de le loro parte. # Capí. X.
[179.] CDe la edífícatíone de le paleſtre, & de lí xyſtí. Capí. XI.
[180.] CDe lí portí, & ſtructure da eſſer facte& ín laqua. # Cap. XII.
[181.] CMarco Vítruuío Pollíone líbro ſexto. ín lo quale ſí ratíocína de le utílítate & ſímmetríe de lí príuatí edífícíj.
[182.] CDe la natura de le regíone del cíelo, a lí qualí aſpectí lí edífícíí ſono da eſſer díſpoſítí, & cío che per uaríatíone de eſſe regíone fano le qualítate ín lí corpí de lí homíní. # Cap. I.
[183.] CDele ꝓportíone & menſure de lí príuatí edífícíj. # Capí. II.
[184.] CDe lí cauí de le Ede. # Capí. # III.
[185.] CDele ſímmetríe de lí tríclíníj & exedre, anchora deoecí, & pínacothece, & loro dímenſíone. # Capí. # IIII.
[186.] CDelí oecí cízecíní. # Capí. # V.
[187.] CAd quale regíone del cíelo cíaſcune generatíone de edífícíj debeno ſpectare, acío che al uſo & a la utílítate ſíano ídoneí. # Capí. # VI.
[188.] CDe lí príuatí & cõmuní edífícíj che ſono da collocare ín lí propríj locí, & de le generatíone conueníente a cíaſcuna qualítate de de le perſone. # Capí. # VII.
[189.] ***De le ratíone de lí ruſtící edífícíj, & de le deſcríptíone, & uſí de molte loro parte. Capí. VIII.
[190.] ***De la díſpoſítíone de lí grecí edífícíí, & de le loro parte, anchora de lí dífferentí nomí, aſſaí da le Italíce conſuetudíne, & uſí díſcrepantí. Cap. IX.
[191.] ***De la fírmítate de lí edífícíí, & loro fundamentí. Capí. X.
[192.] ***Marco Vítruuío Pollíone líbro ſeptímo de le expolítíone de lí edífícíj.
[193.] ***Dela ruderatíone. # Capí. Prímo.
[194.] ***De la maceratíone de la calce da perfícere le opere albaríe, & tectoríe. # Cap. II.
[195.] ***De la díſpoſítíone de le camere, & trullíſſatíone, & tectoría oꝑa. # Capí. III.
[196.] ***De le polítíone ín lí humídí locí. # Capí. IIII.
[197.] ***De leratíone de le pícture fíende ín lí edífícíí. # Capí. V.
[198.] ***De íl marmore a chemodo el ſe díſpone a le opere de le tectoríe polítione de lí paríetí. # Capí. VI.
[199.] ***De lí colorí, & prímamẽte del ochra. # Capí. VII.
[200.] ***De le ratíone del mínío. # Cap. VIII.
< >
page |< < (81) of 273 > >|
    <echo version="1.0RC">
      <text xml:lang="it" type="free">
        <div xml:id="echoid-div224" type="section" level="1" n="212">
          <p>
            <s xml:id="echoid-s5082" xml:space="preserve">
              <pb o="81" file="0209" n="209" rhead="OCTAVO"/>
            certa la ſígnífícatíone, alhora había ín la ſuperíore parte uno canale longo cínque pe
              <lb/>
            dí, largo uno dígíto, alto uno ſeſquídígíto, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5083" xml:space="preserve">ín eſſo laqua ſía ínfuſa, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5084" xml:space="preserve">ſí equalmẽ-
              <lb/>
            te laqua tangera lí ſummí labrí del canale, ſí ſapera quello eſſere líuellato. </s>
            <s xml:id="echoid-s5085" xml:space="preserve">A queſto
              <lb/>
            modo cõ eſſo chorobate quando ſera coſí perfectamente líuellato, ſí ſapera quanto
              <lb/>
            hauera hauuto del faſtígío. </s>
            <s xml:id="echoid-s5086" xml:space="preserve">Forſe quello che ha lecto lí líbrí de Archímede, díra nõ
              <lb/>
            poterſe fare dal aqua la uera líuellatíone, per che ad eſſo píace laqua non eſſere líuel-
              <lb/>
            lata, ma hauer ſchema ſpheroída, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5087" xml:space="preserve">íuí hauere íl cẽtro, ín quale loco ha lo orbe de le
              <lb/>
            terre. </s>
            <s xml:id="echoid-s5088" xml:space="preserve">Ma queſto (o uero che laqua ſía plana, o uero che la ſía ſpheroída) neceſſarío
              <lb/>
            elí extremí capí del canale de la regula equalmente ſuſtenire laqua. </s>
            <s xml:id="echoid-s5089" xml:space="preserve">Ma ſí el ſera pro
              <lb/>
            clínato da una parte, quella che ſera píu alta non hauera laqua ne lí ſummí labrí del
              <lb/>
            canale de la regula. </s>
            <s xml:id="echoid-s5090" xml:space="preserve">Imꝑo e neceſſarío ín cíaſcuno loco doue laqua ſía ífuſa nel mezo
              <lb/>
            hauere la ínflatíone & </s>
            <s xml:id="echoid-s5091" xml:space="preserve">la curuatura. </s>
            <s xml:id="echoid-s5092" xml:space="preserve">Ma lí capí da la dextra, anche da la ſíníſtra par-
              <lb/>
            te íntra loro eſſere líuellatí. </s>
            <s xml:id="echoid-s5093" xml:space="preserve">Ma lo exemplare de lo chorobate ſera deſcrípto ín lo ex-
              <lb/>
            tremo uolume. </s>
            <s xml:id="echoid-s5094" xml:space="preserve">Et ſí magno ſera íl faſtígío, píu facíle ſera íl díſcorſo del aqua. </s>
            <s xml:id="echoid-s5095" xml:space="preserve">Ma ſí
              <lb/>
            lí ínteruallí ſerano lacunoſí, cõ le ſubſtructíone ſara da eſſere ſoccorſo.</s>
            <s xml:id="echoid-s5096" xml:space="preserve"/>
          </p>
        </div>
        <div xml:id="echoid-div225" type="section" level="1" n="213">
          <head xml:id="echoid-head218" xml:space="preserve">***In quantí modí ſí conduceno le aque. # Cap. # VII.</head>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s5097" xml:space="preserve">NA le conductíone del aqua ſí fano ín tre generatíone. </s>
            <s xml:id="echoid-s5098" xml:space="preserve">Con lí ríuí per lí
              <lb/>
            ſtructílí canalí, aut con le fíſtule dí plumbo, o uero con lí tubulí fíctí-
              <lb/>
            líj, de lí qualí queſte ſono le ratíone. </s>
            <s xml:id="echoid-s5099" xml:space="preserve">Sí laqua ſera cõducta ín lí canalí,
              <lb/>
            che ſía facta la ſtructura molto ſolídíſſíma, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5100" xml:space="preserve">íl ſolo del ríuo había lí
              <lb/>
            líuellamentí faſtígíatí nõ mãcho de uno mezo pede ín uno cẽtenaro de
              <lb/>
            pedí, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5101" xml:space="preserve">ꝗ̃lle ſtructure ſíano cõfornícate, acío che íl ſole non tanga laꝗ̃.</s>
            <s xml:id="echoid-s5102" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <figure number="100">
            <variables xml:id="echoid-variables62" xml:space="preserve">c a a a b b b</variables>
          </figure>
        </div>
      </text>
    </echo>