Vitruvius, M. L. Vitrvuio Pollione De architectura : traducto di Latino in Vulgare dal vero exemplare con le figure a li soi loci con mirado ordine insignito co la sua tabula alphabetica per la quale potrai facilmente trouare la moltitudine de li vocabuli a li soi loci con summa diligentia expositi & enucleati mai piu da niuno altro fin al presente facto ad immensa vtilitate di ciascuno studioso

Table of contents

< >
[201.] ***De la tẽperatura del mínío. # Cap. IX.
[202.] ***Delí colorí qualíſí fano conarte. # Cap. # X.
[203.] ***Dele tẽperatíone del ceruleo. # Cap. # XI.
[204.] ***In qual modo ſe facía la ceruſa, & la erugíne, & ſandaraca. # Ca. # XII.
[205.] ***In qual modo ſí facía lo oſtro detuttí lí factítíj colorí excellẽtíſſímo. # Cap. # XIII.
[206.] ***Delí purpureí colorí. # Cap. # XIIII.
[207.] ***Dele ínuentíone de le aque. # Cap. # prímo.
[208.] ***De laqua de le pluuíe. # Capí. # II.
[209.] ***Dele aque calíde, & le loro uírtute, quale ſí attraheno da díuerſí metallí, & de uaríj fontí, & fíumí, & lací la loro natura. # Cap. # III.
[210.] ***Dela ꝓpríeta de alcuní locí, & fontí, ꝗ̃lí ſí trouano dí mírãda oꝑatíõe. # Ca.# IIII.
[211.] ***De lí experímentí de le aque. # Capí. # V.
[212.] ***De le ꝑductíone, & líbramẽtí de le aque, & ínſtrumẽtí ad taleuſo. # Cap. # VI.
[213.] ***In quantí modí ſí conduceno le aque. # Cap. # VII.
[214.] ***Marco Vítruuio Pollíone Líbro nono, ín lo quale deſcríue le ra-tíone de le coſe Gnomoníce, & de lí Horologíj.
[215.] ***Inuentíone de Platone da men ſurare lí campí. # Capí. # prímo.
[216.] ***De la norma emendata ínuentíone de Píthagora da la deforma-tíone del trígono hortogonío. # Cap. # II.
[217.] Cin qual modo la portíone del argento míſta con lo auro ín la íntegra opera ſe poſſa deprehendere & díſcernere. # Cap. # III.
[218.] ***Dele Gnomoníce ratíone da lí radíj del ſole trouate per lumbra & al mondo, & anche a lí planetí. # Cap. # IIII.
[219.] ***Del corſo del Sole per lí duodecí ſígní. # Cap. # V.
[220.] ***Delí ſíderí qualí ſono dal Zodíaco al ſeptẽtríone. # Cap. # VI.
[221.] ***De lí ſíderí quali ſono dal Zodíaco al mezo dí. # Cap. # VII.
[222.] ***De le ratíone de lí horologíj, & umbre de lí gnomoní al tẽpo equínoctíale, ín Roma, et ín alcuní altrí locí. # Capí. # VIII.
[223.] ***De la ratíone, & uſo de lí Horologíj, & de la loro ínuentíone, & qualí ſíano ſtatí lí ínuentorí. # Cap. # IX.
[224.] ***Marco Vítruuío Pollíone de le machíne líbro Decímo.
[225.] ***Dela machína che coſa ſía, & de la leí dífferentía dal organo, de la orígíne & neceſſítate. # Cap. # prímo.
[226.] ***Dele tractoríe machínatíone de le ſacre Ede, & publíce oꝑe. # Cap. # II.
[227.] ***De díuerſe appellatíone de ma- chíne, & con qual ratíone ſe erígeno. # Cap. # III.
[228.] ***Deuna machína ſímíle a la ſuperíore, a la quale lí colloſſícoterí píu ſecuramente ſe pono cõmettere, ímutata ſolamẽte la ſucula ín tímpano. # Cap. # IIII.
[229.] ***Deuna altra generatíone de tractoría machína. Capí. V.
[230.] ***Vna íngeníoſa ratíone de Cteſíphonte ad conducere lí grauí onerí. # Cap. # VI.
< >
page |< < (93) of 273 > >|
    <echo version="1.0RC">
      <text xml:lang="it" type="free">
        <div xml:id="echoid-div237" type="section" level="1" n="223">
          <p>
            <s xml:id="echoid-s5835" xml:space="preserve">
              <pb o="93" file="0233" n="233" rhead="NONO"/>
            ſcríptíone del Analẽmate. </s>
            <s xml:id="echoid-s5836" xml:space="preserve">Anchora ſono le ratíone de lí Horologíí da laqua cõquí-
              <lb/>
            ſíte da quellí medemí ſcríptorí. </s>
            <s xml:id="echoid-s5837" xml:space="preserve">Et prímamente da Cteſíbío Aleſſandríno, el quale rí
              <lb/>
            trouo anchora lí ſpírítí naturalí, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5838" xml:space="preserve">le coſe pneumatíce. </s>
            <s xml:id="echoid-s5839" xml:space="preserve">Ma per qual modo q̃lle coſe
              <lb/>
            ſono ſtate exquíſíte, e dígno de cognoſcere a lí ſtudíoſí. </s>
            <s xml:id="echoid-s5840" xml:space="preserve">ímpero che Cteſíbío naque
              <lb/>
            ín Aleſſandría dal patre Barbero. </s>
            <s xml:id="echoid-s5841" xml:space="preserve">Queſto de íngegno & </s>
            <s xml:id="echoid-s5842" xml:space="preserve">grande índuſtría píu che lí
              <lb/>
            altrí excellente, e ſtato dícto de le coſe artífícíoſe delectarſí. </s>
            <s xml:id="echoid-s5843" xml:space="preserve">Perche habíando uoluto
              <lb/>
            che nel apotheca de ſuo patre uno ſpeculo fuſſe apeſo talmente, che quando el ſí de-
              <lb/>
            duceſfe, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5844" xml:space="preserve">ín ſuſo ſí reduceſſe, una línea latẽte traheſſe el peſo, coſí colloco la machí
              <lb/>
            na. </s>
            <s xml:id="echoid-s5845" xml:space="preserve">Fíſſe uno lígneo canale ſotto al trabe, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5846" xml:space="preserve">íuí colloco le trochlee. </s>
            <s xml:id="echoid-s5847" xml:space="preserve">Per íl canale de-
              <lb/>
            duſſe una línea al angulo, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5848" xml:space="preserve">íuí conſtruſſelí tubulí. </s>
            <s xml:id="echoid-s5849" xml:space="preserve">In eſſí una balla de plũbo curo
              <lb/>
            per la línea fuſſe demandata. </s>
            <s xml:id="echoid-s5850" xml:space="preserve">Coſí quando el peſo decurrendo ín le ſtrícture de lí tu-
              <lb/>
            bulí con íl uehemente decurſo el premeſſe la crebrítate del aere, extrudendo al patẽ-
              <lb/>
            te aere per le fauce la frequentía del cíelo per la compreſſíone ſolídata con offenſíone
              <lb/>
            & </s>
            <s xml:id="echoid-s5851" xml:space="preserve">tacto haueua mandato fora la clarítate del ſono.
              <lb/>
            </s>
            <s xml:id="echoid-s5852" xml:space="preserve">Aduncha quando Cteſíbío hebe anímad-
              <lb/>
              <figure xlink:label="fig-0233-01" xlink:href="fig-0233-01a" number="114">
                <variables xml:id="echoid-variables73" xml:space="preserve">a b</variables>
              </figure>
            uertíto lí ſpírítí & </s>
            <s xml:id="echoid-s5853" xml:space="preserve">uoce naſcere dal toccare
              <lb/>
            del aere & </s>
            <s xml:id="echoid-s5854" xml:space="preserve">da le expreſſíone, hauendo uſa-
              <lb/>
            to queſtí príncípíj, eſſo prímo ínſtítuí le hí
              <lb/>
            draulíce machíne. </s>
            <s xml:id="echoid-s5855" xml:space="preserve">Anchora le expreſſío-
              <lb/>
            ne de le aque, lí automatí del porrecto, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5856" xml:space="preserve">le
              <lb/>
            machíne de la rotũdatíõe, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5857" xml:space="preserve">anchora mol-
              <lb/>
            te generatíone de delícíe. </s>
            <s xml:id="echoid-s5858" xml:space="preserve">In queſtí anchora
              <lb/>
            declaro le cõſtructíone de lí Horologíj da
              <lb/>
            laqua. </s>
            <s xml:id="echoid-s5859" xml:space="preserve">Et prímamente conſtítuíte uno cõca
              <lb/>
            uo facto de oro, o uero de gíema perſorata,
              <lb/>
            per che quellí ne ſe fruſtano per el percotere
              <lb/>
            de laqua, ne anche receuano ſorde che le ha
              <lb/>
            bía ad obturare. </s>
            <s xml:id="echoid-s5860" xml:space="preserve">Per che laqua ifluẽdo eꝗ̃l
              <lb/>
            mẽte per quel cõcaue ſubleua lo ſcapho ín
              <lb/>
            uerſo (ꝗ̃le da lí artífící Phellos, o uero tím
              <lb/>
            pano ſí díce) ín el qual collocata la regula,
              <lb/>
            íl uerſatíle tímpano con lí dentículí equalí
              <lb/>
            ſono factí. </s>
            <s xml:id="echoid-s5861" xml:space="preserve">Qualí dentículí ímpellendo luno laltro fano le modíce uerſatíone & </s>
            <s xml:id="echoid-s5862" xml:space="preserve">mo
              <lb/>
            tíone. </s>
            <s xml:id="echoid-s5863" xml:space="preserve">Anchora altre regule & </s>
            <s xml:id="echoid-s5864" xml:space="preserve">altrí tímpaní a quel medemo modo dentatí, qualícon
              <lb/>
            una medema motíone conſtrectí uerſando ſano lí effectí & </s>
            <s xml:id="echoid-s5865" xml:space="preserve">le uaríetate de le motío-
              <lb/>
            ne, ín lí qualí ſe moueno lí pícolí ſígní, ſe uoltano le mete, lí calculí, o uero toní ſe
              <lb/>
            proíjceno, le trombe ſonano, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5866" xml:space="preserve">lí altrí ornamẽtí. </s>
            <s xml:id="echoid-s5867" xml:space="preserve">In queſtí anchora, o uero ín una co
              <lb/>
            lonna, o uero parataſtíca le hore ſe deſcríueno, le quale el pícolo ſígno, qual eſcíe dal
              <lb/>
            ímo con la uírga le ſígnífíca ꝑ tutto el gíorno, le breuítate, o uero creſcẽtíe de le ꝗ̃le,
              <lb/>
            íl mettere, aut leuare uía de lí cuneí conſtrínge ad ſarlí ín cíaſcuní gíorní & </s>
            <s xml:id="echoid-s5868" xml:space="preserve">meſí. </s>
            <s xml:id="echoid-s5869" xml:space="preserve">Le
              <lb/>
            precluſíone de le aque ad temperare, coſí ſono conſtítuíte. </s>
            <s xml:id="echoid-s5870" xml:space="preserve">Se fano due mete, una ſo-
              <lb/>
            lída, laltra cauata al torno, coſí perfecte, che luna ín laltra íntrare, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5871" xml:space="preserve">conueníre poſ-
              <lb/>
            ſa, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5872" xml:space="preserve">per quella medema regula el largare, o uero comprímere de quelle facía lo ín-
              <lb/>
            fluente corſo de laqua ín quellí uaſí o uero uehemente, o uero leue. </s>
            <s xml:id="echoid-s5873" xml:space="preserve">Coſí </s>
          </p>
        </div>
      </text>
    </echo>