Vitruvius, De architectura libri decem, 1567

List of thumbnails

< >
61
61 (29)
62
62 (30)
63
63 (31)
64
64 (32)
65
65 (33)
66
66 (34)
67
67 (35)
68
68 (36)
69
69 (37)
70
70 (38)
< >
page |< < (123) of 412 > >|
    <echo version="1.0RC">
      <text xml:lang="la" type="free">
        <div xml:id="echoid-div1" type="section" level="1" n="1">
          <div xml:id="echoid-div371" type="section" level="2" n="67">
            <pb o="123" file="514.01.155" n="155" rhead="QVARTVS."/>
            <p style="it">
              <s xml:id="echoid-s10558" xml:space="preserve">Corinthiæ columnnæ regulæ ſunt, primo quod non differunt ab Ionicis, quatenus in ſymmetrijs conueniunt’
                <lb/>
              ſed capitulorum altitudine diſcrep
                <unsure/>
              ant. </s>
              <s xml:id="echoid-s10559" xml:space="preserve">nam capitulum Ionicum tertia craſſitudinis columnæ conſtat. </s>
              <s xml:id="echoid-s10560" xml:space="preserve">Corin-
                <lb/>
              thium tota craſſitudine. </s>
              <s xml:id="echoid-s10561" xml:space="preserve">Tertia autem craſſitudinis columnæ constare Ionicum dixit capitulum, non enume-
                <lb/>
              vando inferiores uolutarum partes, nam dimidia craſſtudine conſtare dixerat libro ſuperiori. </s>
              <s xml:id="echoid-s10562" xml:space="preserve">ſed ab abaco ad
                <lb/>
              apophygim tertiam partem hoc loco intelligit: </s>
              <s xml:id="echoid-s10563" xml:space="preserve">uolutæ enim ſunt ornamenta, non partes capitulorum. </s>
              <s xml:id="echoid-s10564" xml:space="preserve">hinc
                <lb/>
              igitur eſt quod Corinthia columna duarum partium adiectione, quæ fit in capitulo, gracilior ſit, quàm Ionica.
                <lb/>
              </s>
              <s xml:id="echoid-s10565" xml:space="preserve">Alia regula eſt, quod cætera membra, quæ ſupra columnas imponuntur, ut trabes, Zophori, coronæ, faſtigia,
                <lb/>
              & </s>
              <s xml:id="echoid-s10566" xml:space="preserve">huiuſinodi, aut e Doricis ſym
                <unsure/>
              metrijs, aut Ionicis moribus in Corinthijs columnis collocantur; </s>
              <s xml:id="echoid-s10567" xml:space="preserve">& </s>
              <s xml:id="echoid-s10568" xml:space="preserve">ratio eſt,
                <lb/>
              quia Corinthium genus a capitulo tantum nominatum est, ut infra dicetur. </s>
              <s xml:id="echoid-s10569" xml:space="preserve">nec propriam coronarum, reli-
                <lb/>
                <note position="left" xlink:label="note-514.01.155-01" xlink:href="note-514.01.155-01a" xml:space="preserve">10</note>
              quorumq́; </s>
              <s xml:id="echoid-s10570" xml:space="preserve">ornamentorum habuit inſtitutionem. </s>
              <s xml:id="echoid-s10571" xml:space="preserve">Cum uero nihil habeat proprium, oportet ut aliunde ſumat.
                <lb/>
              </s>
              <s xml:id="echoid-s10572" xml:space="preserve">fumit autem a triglyphorum rationibus, id est a Dorico genere; </s>
              <s xml:id="echoid-s10573" xml:space="preserve">nam opus triglyphorum Doricum intelligit, non
                <lb/>
              ſumit autem triglyphos. </s>
              <s xml:id="echoid-s10574" xml:space="preserve">nullibi enim in antiquorum operibus repertum est genus Corinthium triglyphos ha-
                <lb/>
              bere, ſed ſumit in coronis mutulos, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10575" xml:space="preserve">in epiſtylijs guttas; </s>
              <s xml:id="echoid-s10576" xml:space="preserve">mutuli autem perinde ac triglyphi ſunt; </s>
              <s xml:id="echoid-s10577" xml:space="preserve">non ſunt, au-
                <lb/>
              tem triglyphi, ſed triglyphos imitantur. </s>
              <s xml:id="echoid-s10578" xml:space="preserve">Item guttæ illæ hoc loco intelliguntur, non quæ ſub triglyphis, ſed quæ
                <lb/>
              ſub corona collocantur, noſtri fuſaiuolos uocant, ignorantes ornamentorum originem. </s>
              <s xml:id="echoid-s10579" xml:space="preserve">Sumit etiam ab Ionicis
                <lb/>
              moribus Zophoros ſcalpturis ornatos, denticulos,, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10580" xml:space="preserve">coronarum diſtributiones. </s>
              <s xml:id="echoid-s10581" xml:space="preserve">Ita e generibus duobus ca-
                <lb/>
              pitulo interpoſito tertium genus in operibus eſt procreatum.</s>
              <s xml:id="echoid-s10582" xml:space="preserve"/>
            </p>
            <p>
              <s xml:id="echoid-s10583" xml:space="preserve">E
                <emph style="sc">Colvmnarvm</emph>
              enim formationibus trium generum factæ ſunt nominationes. </s>
              <s xml:id="echoid-s10584" xml:space="preserve">Dorica, Ioni-
                <lb/>
              ca, Corinthia. </s>
              <s xml:id="echoid-s10585" xml:space="preserve">e quibus prima, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10586" xml:space="preserve">antiquitus Dorica eſt nata. </s>
              <s xml:id="echoid-s10587" xml:space="preserve">Namq́; </s>
              <s xml:id="echoid-s10588" xml:space="preserve">A chaica, Peloponeſſoq́; </s>
              <s xml:id="echoid-s10589" xml:space="preserve">tota
                <lb/>
              Dorus Hellenis, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10590" xml:space="preserve">Opticos Nymphæ filius regnauit. </s>
              <s xml:id="echoid-s10591" xml:space="preserve">Isq; </s>
              <s xml:id="echoid-s10592" xml:space="preserve">Argis uetuſta ciuitate Iunonis templum
                <lb/>
                <note position="left" xlink:label="note-514.01.155-02" xlink:href="note-514.01.155-02a" xml:space="preserve">20</note>
              ædificauit, eius generis fortuito formæ fanum. </s>
              <s xml:id="echoid-s10593" xml:space="preserve">Deinde ijſdem generibus in cæteris Achaiæ ciuita-
                <lb/>
              tibus, cum etiamnum non eſſet ſymmetriarum ratio hata. </s>
              <s xml:id="echoid-s10594" xml:space="preserve">Poſtea autem quàm Athenienſes ex re-
                <lb/>
              ſponſis Apollinis Delphici, communi conſilio totius Hellados, tredecim colonias uno tempore in
                <lb/>
              A ſiam deduxerunt, ducesq́; </s>
              <s xml:id="echoid-s10595" xml:space="preserve">in ſingulis Colonijs conſtituerunt, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10596" xml:space="preserve">ſummam Imperij partem Ioni, Xu-
                <lb/>
              thi, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10597" xml:space="preserve">Creuſæ filio dederunt, quem etiam Apollo Delphis ſuum filium in reſponſis eſt profeſſus. </s>
              <s xml:id="echoid-s10598" xml:space="preserve">isq́;
                <lb/>
              </s>
              <s xml:id="echoid-s10599" xml:space="preserve">eas colonias in Aſiam deduxit, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10600" xml:space="preserve">Cariæ fines occupauit, ibiq́; </s>
              <s xml:id="echoid-s10601" xml:space="preserve">ciuitates ampliſsimas conſtituit, Ephe-
                <lb/>
              ſum, Miletum, Myunta, (quæ olim ab aqua eſt deuorata, cuius ſacra, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10602" xml:space="preserve">ſuffragium Mileſiijs Iones
                <lb/>
              attribuerunt) Prienem, Samum, Teon, Colophona, Chium, Erytheas, Phoceam, Clazomenas, Lebe
                <lb/>
              dum, Meliten. </s>
              <s xml:id="echoid-s10603" xml:space="preserve">Hæc Melite propter ciuium arrogantiam, ab ijs ciuitatibus bello indicto communi
                <lb/>
                <note position="left" xlink:label="note-514.01.155-03" xlink:href="note-514.01.155-03a" xml:space="preserve">30</note>
              conſilio eſt ſublata, cuius loco poſtea Regis Attali, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10604" xml:space="preserve">Arſinoes beneficio Smyrneorum ciuitas inter
                <lb/>
              Ionas eſt recepta. </s>
              <s xml:id="echoid-s10605" xml:space="preserve">Hæ ciuitates cum Caras, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10606" xml:space="preserve">Lelegas eieciſfent, eam terræ regionem a Duce ſuo
                <lb/>
              Ione appellauerunt Ioniam. </s>
              <s xml:id="echoid-s10607" xml:space="preserve">Ibiq́; </s>
              <s xml:id="echoid-s10608" xml:space="preserve">templa Deorum immortalium conſtituentes cœperunt fana ædi-
                <lb/>
              ficare. </s>
              <s xml:id="echoid-s10609" xml:space="preserve">& </s>
              <s xml:id="echoid-s10610" xml:space="preserve">primum Apollini Panionio ædem ( uti uiderant in Achaia ) conſtituerunt, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10611" xml:space="preserve">eam Doricam
                <lb/>
              appellauerunt, quod in Doricon ciuitatibus primum factam eo genere uiderunt. </s>
              <s xml:id="echoid-s10612" xml:space="preserve">In ea æde cum uo-
                <lb/>
              luiſſent columnas collocare, non habentes ſymmetrias earum, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10613" xml:space="preserve">querentes quibus rationibus efficere
                <lb/>
              poſſent, uti & </s>
              <s xml:id="echoid-s10614" xml:space="preserve">ad onus ferendum eſſent idoneæ, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10615" xml:space="preserve">in aſpectu probatam haberent uenuſtatem, dimenſi
                <lb/>
              ſunt uirilis pedis ueſtigium, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10616" xml:space="preserve">cum inueniſſent pedes ſextam partem eſſe altitudinis in homine, ita in
                <lb/>
              columnam tranſtulerunt, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10617" xml:space="preserve">qua craſsitudine fecerunt baſim ſcapi, tantum eam ſexies cum capitulo
                <lb/>
              in altitudinem extulerunt, ita Dorica columna uirilis corporis proportionem, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10618" xml:space="preserve">firmitatem, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10619" xml:space="preserve">uenu-
                <lb/>
              ſtatem in ædificijs præſtare cœpit.</s>
              <s xml:id="echoid-s10620" xml:space="preserve"/>
            </p>
            <note position="left" xml:space="preserve">40</note>
            <p style="it">
              <s xml:id="echoid-s10621" xml:space="preserve">Pulchram nobis natura occaſionem dedit, ut ars perfecta, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10622" xml:space="preserve">abſoluta eſſet, cum humani corporis formanm
                <lb/>
              nobis propoſuit. </s>
              <s xml:id="echoid-s10623" xml:space="preserve">nam numero, terminis, ſitu, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10624" xml:space="preserve">collocatione partium in re nobiliſſima mirum ſingularis pul-
                <lb/>
              chritudinis exemplar præstitit, effecitq́; </s>
              <s xml:id="echoid-s10625" xml:space="preserve">ut corpora longe quamuis diſſimilia, pulchra tamen, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10626" xml:space="preserve">abſoluta eſ-
                <lb/>
              ſent, unde uenuſtates, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10627" xml:space="preserve">pulchritudines plures ortæ ſunt. </s>
              <s xml:id="echoid-s10628" xml:space="preserve">nam certo, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10629" xml:space="preserve">conſtii
                <unsure/>
              uto partium numero ſuis ter-
                <lb/>
              minis reſpondentem natura pulchritudinem coniun xit, nihilq́; </s>
              <s xml:id="echoid-s10630" xml:space="preserve">prætermiſit, quod proprio, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10631" xml:space="preserve">accommodato ſi-
                <lb/>
              tu, locoq́; </s>
              <s xml:id="echoid-s10632" xml:space="preserve">non eſſet. </s>
              <s xml:id="echoid-s10633" xml:space="preserve">nam inueniuntur quidem corpora gracilia, quæ cum delectatione eonſpicimus, quædam i-
                <lb/>
              tem craſſiora, nen propterea diſplicent. </s>
              <s xml:id="echoid-s10634" xml:space="preserve">nonnulla etiam inter hæc media collocantur, quæ pulchra, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10635" xml:space="preserve">uenusta
                <lb/>
              ſunt. </s>
              <s xml:id="echoid-s10636" xml:space="preserve">quatenus in omni re ſummum, medium, infimumq́; </s>
              <s xml:id="echoid-s10637" xml:space="preserve">reperitur, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10638" xml:space="preserve">ſingula ſuis membris perficiuntur. </s>
              <s xml:id="echoid-s10639" xml:space="preserve">Hunc
                <lb/>
              igitur natur æ tanquàm librum intuentes nobiles illi Architecti tria ædificandi ſimplicia genera conſtituere,
                <lb/>
                <note position="left" xlink:label="note-514.01.155-05" xlink:href="note-514.01.155-05a" xml:space="preserve">50</note>
              finem ſingulorum generum optime perpendentes. </s>
              <s xml:id="echoid-s10640" xml:space="preserve">nam id quod ad onera tenenda aptius eſt, Doricum nomina-
                <lb/>
              runt, quoniam a Dorienſibus primum inuentum eſt. </s>
              <s xml:id="echoid-s10641" xml:space="preserve">At gracilius, ſubtiliusq́; </s>
              <s xml:id="echoid-s10642" xml:space="preserve">genus, quodq́; </s>
              <s xml:id="echoid-s10643" xml:space="preserve">ornamenta plu-
                <lb/>
              ra ſuſciperet, Corinthium dixere. </s>
              <s xml:id="echoid-s10644" xml:space="preserve">Medium uero Ionicum, ab Ione, ut inquit Vitr. </s>
              <s xml:id="echoid-s10645" xml:space="preserve">appellauere. </s>
              <s xml:id="echoid-s10646" xml:space="preserve">Sed ut quod-
                <lb/>
              que genus haberet unde placere poſſet, diligenter conſiderare cœperunt, quos numeros, quos terminos, quis
                <unsure/>
              sq́;
                <lb/>
              </s>
              <s xml:id="echoid-s10647" xml:space="preserve">diſpoſitiones, partesq́; </s>
              <s xml:id="echoid-s10648" xml:space="preserve">habere oporteret. </s>
              <s xml:id="echoid-s10649" xml:space="preserve">Cumigitur conſtaret corporis humani diametrum ( ut bene ait Al-
                <lb/>
              bertus ) ab uno ad aliud latus ſextam totius altitudinis occupare, ab umbilico etiam ad renes decimam; </s>
              <s xml:id="echoid-s10650" xml:space="preserve">ab
                <lb/>
              hac re nacti ſunt occaſionem menſurarum. </s>
              <s xml:id="echoid-s10651" xml:space="preserve">nam inuenientes, quod εolumnarum aliæ ſi altitudinis decimam,
                <lb/>
              aliæ ſiſextam craßitudini darent, ex innata ui, qua iudicare poſſumus, tantam craßitndinem, tantamque lon
                <lb/>
              gitudinem non placere, cœperunt ratione, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10652" xml:space="preserve">mente medium inter exceſſus perquirere, quod delectare poſſet. </s>
              <s xml:id="echoid-s10653" xml:space="preserve">
                <lb/>
              Ad proportiones igitur conuerſi, compoſuere ſenarium cum denario, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10654" xml:space="preserve">ſexdecim confecere, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10655" xml:space="preserve">eam ſummam
                <lb/>
              æqualiter partientes, octonarium reddidere, qui numerus æque a ſenario, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10656" xml:space="preserve">a denario diſtat. </s>
              <s xml:id="echoid-s10657" xml:space="preserve">Placuit inuen
                <lb/>
                <note position="left" xlink:label="note-514.01.155-06" xlink:href="note-514.01.155-06a" xml:space="preserve">60</note>
              </s>
            </p>
          </div>
        </div>
      </text>
    </echo>