Vitruvius, M. L. Vitrvuio Pollione De architectura : traducto di Latino in Vulgare dal vero exemplare con le figure a li soi loci con mirado ordine insignito co la sua tabula alphabetica per la quale potrai facilmente trouare la moltitudine de li vocabuli a li soi loci con summa diligentia expositi & enucleati mai piu da niuno altro fin al presente facto ad immensa vtilitate di ciascuno studioso

Table of contents

< >
[201.] ***De la tẽperatura del mínío. # Cap. IX.
[202.] ***Delí colorí qualíſí fano conarte. # Cap. # X.
[203.] ***Dele tẽperatíone del ceruleo. # Cap. # XI.
[204.] ***In qual modo ſe facía la ceruſa, & la erugíne, & ſandaraca. # Ca. # XII.
[205.] ***In qual modo ſí facía lo oſtro detuttí lí factítíj colorí excellẽtíſſímo. # Cap. # XIII.
[206.] ***Delí purpureí colorí. # Cap. # XIIII.
[207.] ***Dele ínuentíone de le aque. # Cap. # prímo.
[208.] ***De laqua de le pluuíe. # Capí. # II.
[209.] ***Dele aque calíde, & le loro uírtute, quale ſí attraheno da díuerſí metallí, & de uaríj fontí, & fíumí, & lací la loro natura. # Cap. # III.
[210.] ***Dela ꝓpríeta de alcuní locí, & fontí, ꝗ̃lí ſí trouano dí mírãda oꝑatíõe. # Ca.# IIII.
[211.] ***De lí experímentí de le aque. # Capí. # V.
[212.] ***De le ꝑductíone, & líbramẽtí de le aque, & ínſtrumẽtí ad taleuſo. # Cap. # VI.
[213.] ***In quantí modí ſí conduceno le aque. # Cap. # VII.
[214.] ***Marco Vítruuio Pollíone Líbro nono, ín lo quale deſcríue le ra-tíone de le coſe Gnomoníce, & de lí Horologíj.
[215.] ***Inuentíone de Platone da men ſurare lí campí. # Capí. # prímo.
[216.] ***De la norma emendata ínuentíone de Píthagora da la deforma-tíone del trígono hortogonío. # Cap. # II.
[217.] Cin qual modo la portíone del argento míſta con lo auro ín la íntegra opera ſe poſſa deprehendere & díſcernere. # Cap. # III.
[218.] ***Dele Gnomoníce ratíone da lí radíj del ſole trouate per lumbra & al mondo, & anche a lí planetí. # Cap. # IIII.
[219.] ***Del corſo del Sole per lí duodecí ſígní. # Cap. # V.
[220.] ***Delí ſíderí qualí ſono dal Zodíaco al ſeptẽtríone. # Cap. # VI.
[221.] ***De lí ſíderí quali ſono dal Zodíaco al mezo dí. # Cap. # VII.
[222.] ***De le ratíone de lí horologíj, & umbre de lí gnomoní al tẽpo equínoctíale, ín Roma, et ín alcuní altrí locí. # Capí. # VIII.
[223.] ***De la ratíone, & uſo de lí Horologíj, & de la loro ínuentíone, & qualí ſíano ſtatí lí ínuentorí. # Cap. # IX.
[224.] ***Marco Vítruuío Pollíone de le machíne líbro Decímo.
[225.] ***Dela machína che coſa ſía, & de la leí dífferentía dal organo, de la orígíne & neceſſítate. # Cap. # prímo.
[226.] ***Dele tractoríe machínatíone de le ſacre Ede, & publíce oꝑe. # Cap. # II.
[227.] ***De díuerſe appellatíone de ma- chíne, & con qual ratíone ſe erígeno. # Cap. # III.
[228.] ***Deuna machína ſímíle a la ſuperíore, a la quale lí colloſſícoterí píu ſecuramente ſe pono cõmettere, ímutata ſolamẽte la ſucula ín tímpano. # Cap. # IIII.
[229.] ***Deuna altra generatíone de tractoría machína. Capí. V.
[230.] ***Vna íngeníoſa ratíone de Cteſíphonte ad conducere lí grauí onerí. # Cap. # VI.
< >
page |< < of 273 > >|
    <echo version="1.0RC">
      <text xml:lang="it" type="free">
        <div xml:id="echoid-div220" type="section" level="1" n="208">
          <p>
            <s xml:id="echoid-s4780" xml:space="preserve">
              <pb file="0202" n="202" rhead="LIBRO"/>
            le nato da la ſeptẽtríonale regíone ꝓgrede per lo Occídente al laco Eptabolo, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4781" xml:space="preserve">mu
              <lb/>
            tato íl nome ſí díce Nígír, dopoí dal laco Eptabolo ſotto lí montí deſertí ſubterfluẽ-
              <lb/>
            do per lí merídíaní locí díſcurre, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4782" xml:space="preserve">ínfluíſſe ín la palude Coloe, la quale círcũcínge
              <lb/>
            Meroe, quale e regno de lí Ethíopí merídíaní, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4783" xml:space="preserve">da queſte palude círcũagendoſí per
              <lb/>
            lí fíumí Aſtaſobam, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4784" xml:space="preserve">Aſtaboram, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4785" xml:space="preserve">moltí altrí ꝑuene per lí montí a la Catarracta,
              <lb/>
            & </s>
            <s xml:id="echoid-s4786" xml:space="preserve">da eſſa precípítandoſí per íl Septẽtríone ꝑuene íntra lo Elephantíde, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4787" xml:space="preserve">Síene, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4788" xml:space="preserve">
              <lb/>
            lí Thebaící cãpí ín Egípto, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4789" xml:space="preserve">íuí Nílo ſí appella. </s>
            <s xml:id="echoid-s4790" xml:space="preserve">Ma da la Maurítanía íl capo del
              <lb/>
            Nílo ꝓfluere per queſta coſa maſſímamente ſí cognoſce, per che da laltra parte del
              <lb/>
            monte Atlante ſono altrí capí anchora profluentí al Oceano del Occídente, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4791" xml:space="preserve">íuí
              <lb/>
            naſcono lí Ichneumoní, lí Crocodílí, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4792" xml:space="preserve">altre ſímíle nature de beſtíe, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4793" xml:space="preserve">de peſcí, exce
              <lb/>
            pto lo Híppopotamos. </s>
            <s xml:id="echoid-s4794" xml:space="preserve">Aduncha quãdo tuttí lí maſſímí fíumí, ín le deſcríptíone del
              <lb/>
            círcuíto de le terre dal Septẽtríone ſí uedano ꝓfluere. </s>
            <s xml:id="echoid-s4795" xml:space="preserve">Et lí Affrící cãpí, qualí ſono
              <lb/>
            ín le merídíane ꝑte ſubíectí al corſo del Sole, al tutto habíano lí latentí humorí, ne lí
              <lb/>
            fontí ſpeſſí, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4796" xml:space="preserve">lí fíumírarí, reſta che moltí melíorí lí capí de lí fontí ſe rítrouano, lí
              <lb/>
            qualí al Septẽtríone & </s>
            <s xml:id="echoid-s4797" xml:space="preserve">Aquílone aſpíceno, excepto ſe ítrarano ín qualche ſulphuro
              <lb/>
            ſo loco, aut alumínoſo, ſeu bítumínoſo. </s>
            <s xml:id="echoid-s4798" xml:space="preserve">Per che alhora ſe ꝑmutano, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4799" xml:space="preserve">aut de calída
              <lb/>
            aqua, aut de frígída cõ male odore & </s>
            <s xml:id="echoid-s4800" xml:space="preserve">ſapore ꝓfundeno lí fontí. </s>
            <s xml:id="echoid-s4801" xml:space="preserve">Per che de calída aꝗ̃
              <lb/>
            non glíe alcuna ꝓpríetate, ma la frígída aqua quando ſe íntroduce ꝑcurrendo ín lo
              <lb/>
            ardente loco grandamente ſe ſcalda, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4802" xml:space="preserve">coſí ꝑfectamente ſcaldata exe per leuene fora
              <lb/>
            de la terra. </s>
            <s xml:id="echoid-s4803" xml:space="preserve">Et pero coſí longamente nõ po ꝑmanere, ma ín breue ſpacío ella ſí fa frí-
              <lb/>
            gída. </s>
            <s xml:id="echoid-s4804" xml:space="preserve">Per che ſí naturalmẽte ella fuſſe calída nõ ſí refrígeraría íl ſuo calore. </s>
            <s xml:id="echoid-s4805" xml:space="preserve">Ma íl ſa-
              <lb/>
            pore, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4806" xml:space="preserve">odore, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4807" xml:space="preserve">íl colore dí eſſa nõ ſí reſtítuíſſe, per che íntíncto & </s>
            <s xml:id="echoid-s4808" xml:space="preserve">cõmíſto e per la
              <lb/>
            rarítate de la natura.</s>
            <s xml:id="echoid-s4809" xml:space="preserve"/>
          </p>
        </div>
        <div xml:id="echoid-div221" type="section" level="1" n="209">
          <head xml:id="echoid-head214" xml:space="preserve">***Dele aque calíde, & le loro uírtute, quale ſí attraheno da díuerſí metallí,
            <lb/>
          & de uaríj fontí, & fíumí, & lací la loro natura. # Cap. # III.</head>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s4810" xml:space="preserve">BOno anchora alcuní fontí calídí, da lí qualí proflue laqua cõ ſapore op
              <lb/>
            tímo, quale coſí ín lo beuere e ſuaue, che ne la fontanale da le camene,
              <lb/>
            ne la ſalíente Martía ſía deſíderata. </s>
            <s xml:id="echoid-s4811" xml:space="preserve">Ma queſte coſe da la natura ſí perfí
              <lb/>
            ceno con queſte ratíone. </s>
            <s xml:id="echoid-s4812" xml:space="preserve">Quãdo nel baſſo fundo ꝑ lo alume, aut bítu-
              <lb/>
            me, o uero per íl ſulphure íl foco ſe excíta, lo ardore ꝑfectamẽte fa can
              <lb/>
            dente la terra, qual e círca dí ſe. </s>
            <s xml:id="echoid-s4813" xml:space="preserve">Ma ſopra dí ſe emítte ín lí ſuperíorí locí
              <lb/>
            íl feruído uapore. </s>
            <s xml:id="echoid-s4814" xml:space="preserve">Et coſí ſí alcuní fontí dí aqua dulce naſcono ín queſtí locí, qualí
              <lb/>
            ſono dí ſopra, eſſí fontí offenſí da quello uapore molto ſe ſcaldano íntra le uene, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4815" xml:space="preserve">
              <lb/>
            coſí ꝓflueno cõ lo íncorrupto ſapore. </s>
            <s xml:id="echoid-s4816" xml:space="preserve">Sono anchora alcuní frígídí fontí dí odore, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4817" xml:space="preserve">
              <lb/>
            dí ſapore nõ boní, qualí naſcíutí al tutto da lí ínferíorí locí, paſſeno ꝑ lí locí ardentí.
              <lb/>
            </s>
            <s xml:id="echoid-s4818" xml:space="preserve">Et da eſſí per longo ſpacío de la terra ꝑcurrendo refrígeratí perueneno ſopra la terra
              <lb/>
            cõ ſapore, odore, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4819" xml:space="preserve">colore corrupto, ſí come ín la uía Tíburtína íl fíume Albula, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4820" xml:space="preserve">
              <lb/>
            ín lo Ardearíno lí fontí frígídí de eſſo medemo odore, ꝗ̃lí ſulphuratí ſono díctí, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4821" xml:space="preserve">
              <lb/>
            ín altrí ſímílí locí. </s>
            <s xml:id="echoid-s4822" xml:space="preserve">Ma eſſí come ſíano frígídí, per queſto ín lo aſpecto appareno bo-
              <lb/>
            líre, per che quando ín lo ardente loco altamente dal tutto ſíano íntratí, per lo hu-
              <lb/>
            more, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4823" xml:space="preserve">íl foco íntra ſe congruentí dal uehemente fragore offenſí, receueno ín ſí lí
              <lb/>
            ualídí ſpírítí. </s>
            <s xml:id="echoid-s4824" xml:space="preserve">Et coſí ínflatí per la forza díl uento conſtríctí crebremente bulíentí
              <lb/>
            exeno dí fora per lí fontí. </s>
            <s xml:id="echoid-s4825" xml:space="preserve">Ma de queſtí fontí quellí che non ſono apertí, ma o uero
              <lb/>
            da lí ſaſſí, o uero da altra forza ſono detenutí, per le ſtrícte uene da la uehemẽtía </s>
          </p>
        </div>
      </text>
    </echo>