Vitruvius, M. L. Vitrvuio Pollione De architectura : traducto di Latino in Vulgare dal vero exemplare con le figure a li soi loci con mirado ordine insignito co la sua tabula alphabetica per la quale potrai facilmente trouare la moltitudine de li vocabuli a li soi loci con summa diligentia expositi & enucleati mai piu da niuno altro fin al presente facto ad immensa vtilitate di ciascuno studioso

Table of contents

< >
[201.] ***De la tẽperatura del mínío. # Cap. IX.
[202.] ***Delí colorí qualíſí fano conarte. # Cap. # X.
[203.] ***Dele tẽperatíone del ceruleo. # Cap. # XI.
[204.] ***In qual modo ſe facía la ceruſa, & la erugíne, & ſandaraca. # Ca. # XII.
[205.] ***In qual modo ſí facía lo oſtro detuttí lí factítíj colorí excellẽtíſſímo. # Cap. # XIII.
[206.] ***Delí purpureí colorí. # Cap. # XIIII.
[207.] ***Dele ínuentíone de le aque. # Cap. # prímo.
[208.] ***De laqua de le pluuíe. # Capí. # II.
[209.] ***Dele aque calíde, & le loro uírtute, quale ſí attraheno da díuerſí metallí, & de uaríj fontí, & fíumí, & lací la loro natura. # Cap. # III.
[210.] ***Dela ꝓpríeta de alcuní locí, & fontí, ꝗ̃lí ſí trouano dí mírãda oꝑatíõe. # Ca.# IIII.
[211.] ***De lí experímentí de le aque. # Capí. # V.
[212.] ***De le ꝑductíone, & líbramẽtí de le aque, & ínſtrumẽtí ad taleuſo. # Cap. # VI.
[213.] ***In quantí modí ſí conduceno le aque. # Cap. # VII.
[214.] ***Marco Vítruuio Pollíone Líbro nono, ín lo quale deſcríue le ra-tíone de le coſe Gnomoníce, & de lí Horologíj.
[215.] ***Inuentíone de Platone da men ſurare lí campí. # Capí. # prímo.
[216.] ***De la norma emendata ínuentíone de Píthagora da la deforma-tíone del trígono hortogonío. # Cap. # II.
[217.] Cin qual modo la portíone del argento míſta con lo auro ín la íntegra opera ſe poſſa deprehendere & díſcernere. # Cap. # III.
[218.] ***Dele Gnomoníce ratíone da lí radíj del ſole trouate per lumbra & al mondo, & anche a lí planetí. # Cap. # IIII.
[219.] ***Del corſo del Sole per lí duodecí ſígní. # Cap. # V.
[220.] ***Delí ſíderí qualí ſono dal Zodíaco al ſeptẽtríone. # Cap. # VI.
[221.] ***De lí ſíderí quali ſono dal Zodíaco al mezo dí. # Cap. # VII.
[222.] ***De le ratíone de lí horologíj, & umbre de lí gnomoní al tẽpo equínoctíale, ín Roma, et ín alcuní altrí locí. # Capí. # VIII.
[223.] ***De la ratíone, & uſo de lí Horologíj, & de la loro ínuentíone, & qualí ſíano ſtatí lí ínuentorí. # Cap. # IX.
[224.] ***Marco Vítruuío Pollíone de le machíne líbro Decímo.
[225.] ***Dela machína che coſa ſía, & de la leí dífferentía dal organo, de la orígíne & neceſſítate. # Cap. # prímo.
[226.] ***Dele tractoríe machínatíone de le ſacre Ede, & publíce oꝑe. # Cap. # II.
[227.] ***De díuerſe appellatíone de ma- chíne, & con qual ratíone ſe erígeno. # Cap. # III.
[228.] ***Deuna machína ſímíle a la ſuperíore, a la quale lí colloſſícoterí píu ſecuramente ſe pono cõmettere, ímutata ſolamẽte la ſucula ín tímpano. # Cap. # IIII.
[229.] ***Deuna altra generatíone de tractoría machína. Capí. V.
[230.] ***Vna íngeníoſa ratíone de Cteſíphonte ad conducere lí grauí onerí. # Cap. # VI.
< >
page |< < (81) of 273 > >|
    <echo version="1.0RC">
      <text xml:lang="it" type="free">
        <div xml:id="echoid-div224" type="section" level="1" n="212">
          <p>
            <s xml:id="echoid-s5082" xml:space="preserve">
              <pb o="81" file="0209" n="209" rhead="OCTAVO"/>
            certa la ſígnífícatíone, alhora había ín la ſuperíore parte uno canale longo cínque pe
              <lb/>
            dí, largo uno dígíto, alto uno ſeſquídígíto, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5083" xml:space="preserve">ín eſſo laqua ſía ínfuſa, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5084" xml:space="preserve">ſí equalmẽ-
              <lb/>
            te laqua tangera lí ſummí labrí del canale, ſí ſapera quello eſſere líuellato. </s>
            <s xml:id="echoid-s5085" xml:space="preserve">A queſto
              <lb/>
            modo cõ eſſo chorobate quando ſera coſí perfectamente líuellato, ſí ſapera quanto
              <lb/>
            hauera hauuto del faſtígío. </s>
            <s xml:id="echoid-s5086" xml:space="preserve">Forſe quello che ha lecto lí líbrí de Archímede, díra nõ
              <lb/>
            poterſe fare dal aqua la uera líuellatíone, per che ad eſſo píace laqua non eſſere líuel-
              <lb/>
            lata, ma hauer ſchema ſpheroída, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5087" xml:space="preserve">íuí hauere íl cẽtro, ín quale loco ha lo orbe de le
              <lb/>
            terre. </s>
            <s xml:id="echoid-s5088" xml:space="preserve">Ma queſto (o uero che laqua ſía plana, o uero che la ſía ſpheroída) neceſſarío
              <lb/>
            elí extremí capí del canale de la regula equalmente ſuſtenire laqua. </s>
            <s xml:id="echoid-s5089" xml:space="preserve">Ma ſí el ſera pro
              <lb/>
            clínato da una parte, quella che ſera píu alta non hauera laqua ne lí ſummí labrí del
              <lb/>
            canale de la regula. </s>
            <s xml:id="echoid-s5090" xml:space="preserve">Imꝑo e neceſſarío ín cíaſcuno loco doue laqua ſía ífuſa nel mezo
              <lb/>
            hauere la ínflatíone & </s>
            <s xml:id="echoid-s5091" xml:space="preserve">la curuatura. </s>
            <s xml:id="echoid-s5092" xml:space="preserve">Ma lí capí da la dextra, anche da la ſíníſtra par-
              <lb/>
            te íntra loro eſſere líuellatí. </s>
            <s xml:id="echoid-s5093" xml:space="preserve">Ma lo exemplare de lo chorobate ſera deſcrípto ín lo ex-
              <lb/>
            tremo uolume. </s>
            <s xml:id="echoid-s5094" xml:space="preserve">Et ſí magno ſera íl faſtígío, píu facíle ſera íl díſcorſo del aqua. </s>
            <s xml:id="echoid-s5095" xml:space="preserve">Ma ſí
              <lb/>
            lí ínteruallí ſerano lacunoſí, cõ le ſubſtructíone ſara da eſſere ſoccorſo.</s>
            <s xml:id="echoid-s5096" xml:space="preserve"/>
          </p>
        </div>
        <div xml:id="echoid-div225" type="section" level="1" n="213">
          <head xml:id="echoid-head218" xml:space="preserve">***In quantí modí ſí conduceno le aque. # Cap. # VII.</head>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s5097" xml:space="preserve">NA le conductíone del aqua ſí fano ín tre generatíone. </s>
            <s xml:id="echoid-s5098" xml:space="preserve">Con lí ríuí per lí
              <lb/>
            ſtructílí canalí, aut con le fíſtule dí plumbo, o uero con lí tubulí fíctí-
              <lb/>
            líj, de lí qualí queſte ſono le ratíone. </s>
            <s xml:id="echoid-s5099" xml:space="preserve">Sí laqua ſera cõducta ín lí canalí,
              <lb/>
            che ſía facta la ſtructura molto ſolídíſſíma, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5100" xml:space="preserve">íl ſolo del ríuo había lí
              <lb/>
            líuellamentí faſtígíatí nõ mãcho de uno mezo pede ín uno cẽtenaro de
              <lb/>
            pedí, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5101" xml:space="preserve">ꝗ̃lle ſtructure ſíano cõfornícate, acío che íl ſole non tanga laꝗ̃.</s>
            <s xml:id="echoid-s5102" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <figure number="100">
            <variables xml:id="echoid-variables62" xml:space="preserve">c a a a b b b</variables>
          </figure>
        </div>
      </text>
    </echo>