Vitruvius, M. L. Vitrvuio Pollione De architectura : traducto di Latino in Vulgare dal vero exemplare con le figure a li soi loci con mirado ordine insignito co la sua tabula alphabetica per la quale potrai facilmente trouare la moltitudine de li vocabuli a li soi loci con summa diligentia expositi & enucleati mai piu da niuno altro fin al presente facto ad immensa vtilitate di ciascuno studioso

Table of contents

< >
[201.] ***De la tẽperatura del mínío. # Cap. IX.
[202.] ***Delí colorí qualíſí fano conarte. # Cap. # X.
[203.] ***Dele tẽperatíone del ceruleo. # Cap. # XI.
[204.] ***In qual modo ſe facía la ceruſa, & la erugíne, & ſandaraca. # Ca. # XII.
[205.] ***In qual modo ſí facía lo oſtro detuttí lí factítíj colorí excellẽtíſſímo. # Cap. # XIII.
[206.] ***Delí purpureí colorí. # Cap. # XIIII.
[207.] ***Dele ínuentíone de le aque. # Cap. # prímo.
[208.] ***De laqua de le pluuíe. # Capí. # II.
[209.] ***Dele aque calíde, & le loro uírtute, quale ſí attraheno da díuerſí metallí, & de uaríj fontí, & fíumí, & lací la loro natura. # Cap. # III.
[210.] ***Dela ꝓpríeta de alcuní locí, & fontí, ꝗ̃lí ſí trouano dí mírãda oꝑatíõe. # Ca.# IIII.
[211.] ***De lí experímentí de le aque. # Capí. # V.
[212.] ***De le ꝑductíone, & líbramẽtí de le aque, & ínſtrumẽtí ad taleuſo. # Cap. # VI.
[213.] ***In quantí modí ſí conduceno le aque. # Cap. # VII.
[214.] ***Marco Vítruuio Pollíone Líbro nono, ín lo quale deſcríue le ra-tíone de le coſe Gnomoníce, & de lí Horologíj.
[215.] ***Inuentíone de Platone da men ſurare lí campí. # Capí. # prímo.
[216.] ***De la norma emendata ínuentíone de Píthagora da la deforma-tíone del trígono hortogonío. # Cap. # II.
[217.] Cin qual modo la portíone del argento míſta con lo auro ín la íntegra opera ſe poſſa deprehendere & díſcernere. # Cap. # III.
[218.] ***Dele Gnomoníce ratíone da lí radíj del ſole trouate per lumbra & al mondo, & anche a lí planetí. # Cap. # IIII.
[219.] ***Del corſo del Sole per lí duodecí ſígní. # Cap. # V.
[220.] ***Delí ſíderí qualí ſono dal Zodíaco al ſeptẽtríone. # Cap. # VI.
[221.] ***De lí ſíderí quali ſono dal Zodíaco al mezo dí. # Cap. # VII.
[222.] ***De le ratíone de lí horologíj, & umbre de lí gnomoní al tẽpo equínoctíale, ín Roma, et ín alcuní altrí locí. # Capí. # VIII.
[223.] ***De la ratíone, & uſo de lí Horologíj, & de la loro ínuentíone, & qualí ſíano ſtatí lí ínuentorí. # Cap. # IX.
[224.] ***Marco Vítruuío Pollíone de le machíne líbro Decímo.
[225.] ***Dela machína che coſa ſía, & de la leí dífferentía dal organo, de la orígíne & neceſſítate. # Cap. # prímo.
[226.] ***Dele tractoríe machínatíone de le ſacre Ede, & publíce oꝑe. # Cap. # II.
[227.] ***De díuerſe appellatíone de ma- chíne, & con qual ratíone ſe erígeno. # Cap. # III.
[228.] ***Deuna machína ſímíle a la ſuperíore, a la quale lí colloſſícoterí píu ſecuramente ſe pono cõmettere, ímutata ſolamẽte la ſucula ín tímpano. # Cap. # IIII.
[229.] ***Deuna altra generatíone de tractoría machína. Capí. V.
[230.] ***Vna íngeníoſa ratíone de Cteſíphonte ad conducere lí grauí onerí. # Cap. # VI.
< >
page |< < (65) of 273 > >|
    <echo version="1.0RC">
      <text xml:lang="it" type="free">
        <div xml:id="echoid-div199" type="section" level="1" n="188">
          <pb o="65" file="0177" n="177" rhead="SEXTO"/>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s3780" xml:space="preserve">Aduncha ſí con queſte ratíone a le perſone de cíaſcune generatíone, ſí come ín lo lí-
              <lb/>
            bro prímo del decore e ſcrípto, coſí díſpoſítí ſarano lí edífícíj, non glí ſara coſa da re
              <lb/>
            prehendere, per che hauerano ad ogní coſa le cõmode & </s>
            <s xml:id="echoid-s3781" xml:space="preserve">emendate explícatíone. </s>
            <s xml:id="echoid-s3782" xml:space="preserve">Ma
              <lb/>
            de eſſe coſenon ſolamente ſarano ín la urbe le ratíone de lí edífícíj, ma anchora a la
              <lb/>
            uílla, excepto che ín la urbe lí atríj ſoleno eſſere ꝓſſímí a le porte, ma a le uílle per lí
              <lb/>
            pſeudíurbaní íncõtínente ſoleno eſſere lí Períſtílíj. </s>
            <s xml:id="echoid-s3783" xml:space="preserve">Dopoí alhora lí atríí habentí ín
              <lb/>
            círca lí portící pauímentatí ſpectantí a le paleſtre & </s>
            <s xml:id="echoid-s3784" xml:space="preserve">a le ambulatíone. </s>
            <s xml:id="echoid-s3785" xml:space="preserve">De quãto ho
              <lb/>
            potuto le urbane ratíone de lí edífícíí ſũmatamẽte ho p̃ſcrípto, ſí come ho ꝓpoſto.</s>
            <s xml:id="echoid-s3786" xml:space="preserve"/>
          </p>
        </div>
        <div xml:id="echoid-div200" type="section" level="1" n="189">
          <head xml:id="echoid-head193" xml:space="preserve">***De le ratíone de lí ruſtící edífícíj, & de le deſcríptíone, & uſí
            <lb/>
          de molte loro parte. Capí. VIII.</head>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s3787" xml:space="preserve">NDeſſo de le ruſtíce expedítíone, ſí come ſíano commode al uſo, & </s>
            <s xml:id="echoid-s3788" xml:space="preserve">con
              <lb/>
            quale ratíone bíſogna eſſe collocare, ío díro. </s>
            <s xml:id="echoid-s3789" xml:space="preserve">Prímamente de le ſalubrí
              <lb/>
            tate, ſí come ín lo prímo uolume de la collocatíone de le meníe e ſcrí-
              <lb/>
            pto, ſe aſpícíano le regíone, & </s>
            <s xml:id="echoid-s3790" xml:space="preserve">coſí le uílle ſíano collocate. </s>
            <s xml:id="echoid-s3791" xml:space="preserve">Ma le ma-
              <lb/>
            gnítudíe dí eſſe al modo del agro, & </s>
            <s xml:id="echoid-s3792" xml:space="preserve">le copíe al modo de lí fructí ſe acõ
              <lb/>
            parano. </s>
            <s xml:id="echoid-s3793" xml:space="preserve">Le chorte, & </s>
            <s xml:id="echoid-s3794" xml:space="preserve">le loro magnítudíne ſí deno fare ſecondo íl nume
              <lb/>
            ro de le pecore, & </s>
            <s xml:id="echoid-s3795" xml:space="preserve">de quantí íugí de bouí ſera díbíſogno íuí a díſuolgere, coſí ſíano
              <lb/>
            fíníte. </s>
            <s xml:id="echoid-s3796" xml:space="preserve">In la chorte la culína ín loco molto calídíſſímo ſía deſígnata. </s>
            <s xml:id="echoid-s3797" xml:space="preserve">Ma coníuncte
              <lb/>
            había le bouíle ſtalle, le preſepíe de le quale aſpícíano al foco, & </s>
            <s xml:id="echoid-s3798" xml:space="preserve">a la regíone del cíe-
              <lb/>
            lo de Oríente. </s>
            <s xml:id="echoid-s3799" xml:space="preserve">Per queſto che lí bouí aſpícíendo íl lume, & </s>
            <s xml:id="echoid-s3800" xml:space="preserve">íl foco, non ſí fano ſpau-
              <lb/>
            roſí. </s>
            <s xml:id="echoid-s3801" xml:space="preserve">Item lí agrícolí ímperítí de le regíone, non penſano bíſogno eſſere altra regíone
              <lb/>
            del cíelo ad aſpícere lí bouí ſe non al Oríente del ſole. </s>
            <s xml:id="echoid-s3802" xml:space="preserve">Ma le latítudíne de le bubílíe
              <lb/>
            deno eſſere non mínore de pedí decí, ne magíore de quíndece. </s>
            <s xml:id="echoid-s3803" xml:space="preserve">La longítudíne ſía, ſí
              <lb/>
            come cíaſcuní íugí, ne mãcho occupano de pedí ſeptí. </s>
            <s xml:id="echoid-s3804" xml:space="preserve">Item lí locí balnearíj ſíano cõ
              <lb/>
            íunctí a la culína, per che coſí la admíníſtratíone de la ruſtíca lauatíone non ſara da
              <lb/>
            longe. </s>
            <s xml:id="echoid-s3805" xml:space="preserve">Item íl torculo ſía proſſímo a la culína, per che coſí a lí olearíj fructí ſara cõ-
              <lb/>
            moda la míníſtratíone, & </s>
            <s xml:id="echoid-s3806" xml:space="preserve">había coníuncta la uínaría cella, quale había íl lume de
              <lb/>
            le feneſtre al ſeptentríone. </s>
            <s xml:id="echoid-s3807" xml:space="preserve">Per che quando da laltra parte hauera hauuto per la qua-
              <lb/>
            le il ſole la poſſa reſcaldare, íl uíno che ſara ín eſſa cella confuſo dal calore, ſí fara ím
              <lb/>
            becílle. </s>
            <s xml:id="echoid-s3808" xml:space="preserve">Ma la cella olearía coſí e collocanda, che había dal merídíano, & </s>
            <s xml:id="echoid-s3809" xml:space="preserve">da le calíde
              <lb/>
            regíone íl lume. </s>
            <s xml:id="echoid-s3810" xml:space="preserve">Per che lolío non de eſſere congelato, ma dal tepore dil calore de eſ-
              <lb/>
            ſere extenuato. </s>
            <s xml:id="echoid-s3811" xml:space="preserve">Ma le magnítudíne dí eſſe celle ſí deno fare ſecondo la ratíone de lí
              <lb/>
            fructí, & </s>
            <s xml:id="echoid-s3812" xml:space="preserve">íl numero de lí dolíj, le quale come ſíano cullearíe, per íl mezo deno occu-
              <lb/>
            pare pedí quattro. </s>
            <s xml:id="echoid-s3813" xml:space="preserve">Ma eſſo torculo, ſí el non ſe torquera con le coclee, ma con lí ue-
              <lb/>
            ctí, & </s>
            <s xml:id="echoid-s3814" xml:space="preserve">con lo prelo ſera premuto, non mancho longo de pedí quaranta ſía cõſtítuíto.
              <lb/>
            </s>
            <s xml:id="echoid-s3815" xml:space="preserve">Per che coſí ſara íl ſpacío expedíto al uectíarío loco. </s>
            <s xml:id="echoid-s3816" xml:space="preserve">La latítudíne dí eſſo non man-
              <lb/>
            cho de ſedecí pedí, per che coſí ſara ad plena opera a lí agentí líbera & </s>
            <s xml:id="echoid-s3817" xml:space="preserve">expedíta uer-
              <lb/>
            ſatíone. </s>
            <s xml:id="echoid-s3818" xml:space="preserve">Ma ſí el ſera díbíſogno operare ín uno loco con duí prelí, uíntíquattro pedí
              <lb/>
            a la latítudíne ſíano datí. </s>
            <s xml:id="echoid-s3819" xml:space="preserve">Lí ouílíj & </s>
            <s xml:id="echoid-s3820" xml:space="preserve">caprílí locí coſí magní ſon da eſſer factí, che cía
              <lb/>
            ſcuna pecora non mancho había de area de quattro pedí & </s>
            <s xml:id="echoid-s3821" xml:space="preserve">mezo, ne píu de ſeí pedí
              <lb/>
            poſſeno hauere. </s>
            <s xml:id="echoid-s3822" xml:space="preserve">Lí granaríj
              <unsure/>
            ſublímatí & </s>
            <s xml:id="echoid-s3823" xml:space="preserve">reſpícíentí al ſeptentríone, aut al Aquílone
              <lb/>
            ſíano díſpoſítí. </s>
            <s xml:id="echoid-s3824" xml:space="preserve">Per che coſí lí frumentí non potrano preſto combolírſe, ma dal affla
              <lb/>
            tura refrígeratí longamente ſí conſeruano. </s>
            <s xml:id="echoid-s3825" xml:space="preserve">Impero che tutte le altre regíone ꝓcrea-
              <lb/>
            no lí curculíoní, & </s>
            <s xml:id="echoid-s3826" xml:space="preserve">le altre beſtíole, quale ſoleno nocere a lí frumentí. </s>
            <s xml:id="echoid-s3827" xml:space="preserve">Lí equílíj </s>
          </p>
        </div>
      </text>
    </echo>